Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
confessió en judici
Dret processal civil
Mitjà de prova consistent en la declaració d’alguna de les parts litigants, reconeixent o no fets que la poden perjudicar.
termini judicial
Dret
Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
La inobservança dels terminis processals és sancionada mitjançant una correcció disciplinària, que pot recaure sobre els jutges o auxiliars dels tribunals i subalterns
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…
període d’al·legacions
Dret processal
Part del procés judicial reservada especialment per tal que els litigants formulin al·legacions de fet i de dret en defensa de llurs pretensions.
partir la diferència
Dret
Cedir, cadascun dels litigants, una part semblant de la quantitat que reclamen, per tal que ni l’un ni l’altre resulti massa perjudicat.
condemna amb costes
Dret penal
Obligació per a un dels litigants de pagar les despeses del judici, concretament per a aquell que ha actuat amb temeritat o mala fe.
pròrroga
Dret processal
Dret facultatiu de les parts litigants de derogar el fur territorial, elegint el jutge que vulguin en aquells casos que la llei no ho prohibeixi.
judici de Déu
Història
Institució medieval consistent en proves diverses, a les quals hom sotmetia un acusat o les parts litigants per establir-ne la culpabilitat, per saber qui deia la veritat o qui tenia raó.
Venien del dret germànic l’Església n'admeté l’ús durant l’edat mitjana, i les reprovà després a causa de llur evident temeritat teològica
Santa Susanna de Santa Perpètua de Gaià (Pontils)
Art romànic
Situació Capella situada al clos del cementiri de Santa Perpètua de Gaià, ampliada sobre un edifici preromànic ECSA - E Pablo L’església de Santa Susanna és situada dins el clos del cementiri del poble de Santa Perpètua de Gaià, avui abandonat Mapa 34-16418 Situació 31TCF659916 Per a arribar a Santa Perpètua de Gaià cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’església de Santa Susanna és documentada al segle XI, concretament l’any 1012 és esmentada en un judici celebrat a Santa Perpètua de Gaià, en el qual es determinà a qui pertanyia la jurisdicció…
Ramon de Penyafort i l’ensenyament del dret
Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…