Resultats de la cerca

Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès, F Histoire…

Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839 President de la Comissió de Fàbriques 1838-40, figurà 1840 als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada Es destacà com a proteccionista Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i…

És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya

Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia

Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

De família del Baix Camp, es formà a Reus des de 16 anys Llicenciat en dret, fou passant de Pere Comas i Calvet i de Josep Andreu i Abelló S'afilià al Bloc Obrer i Camperol 1931-34 i, per mitjà dels comitès d’enllaç de la Unió Socialista de Catalunya, ingressà al PSUC el 1936 Durant la Guerra Civil fou jutge de primera instància de Reus i comissari de batalló Fet presoner febrer del 1939, fou condemnat a mort, indultat i sortí de la presó 1944, però durant anys no pogué exercir la carrera Es destacà per la defensa de presos polítics, especialment de Miquel Núñez i al procés de Burgos contra…