Resultats de la cerca
Es mostren 20637 resultats
Bell-lloc
Antiga torre del casal de Bell-lloc, convertida en capella de Sant Pau
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell, del terme de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), esmentat ja el 1073, la torre de l’homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau.
El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania el castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere comtat de Bell-lloc
Bell-lloc
Església
Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1 688 m alt, al terme municipal de Dorres (Alta Cerdanya), en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.
De construcció romànica, és esmentada ja al segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa 1793 hi hagué un convent de servites El convent i una gran part de l’església són destruïts
Bell-lloc
Santuari
Casa i santuari (la Mare de Déu de la Salut
) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al s XVIII fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell
Bell-lloc
Despoblat
Despoblat situat a 900 m d’altitud, en un serrat entre la riera de Noedes i la Tet, al límit dels municipis de Conat i de Vilafranca de Conflent (Conflent).
Depenia del monestir de Sant Martí del Canigó Actualment hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Andreu, la pica baptismal s XII de la qual es troba a Vilafranca, i una casa forestal
lloc teològic
Cristianisme
Cadascuna de les fonts d’on la teologia treu els seus principis i arguments, com és ara els Pares de l’Església o la litúrgia.
lloc clos
Dret
Expressió referida a la limitació al dret d’establiment en determinades localitats per a certes professions, algunes de les quals amb característiques de funcionaris públics (notaris, agents de canvi i borsa, etc).
lloc sagrat
Religió
Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
Comuns a quasi totes les religions, els llocs sagrats són reconeguts com a llocs privilegiats de la presència dels esperits o de la divinitat Aquest caràcter sacral els sostreu a la vida ordinària i els fa llocs segurs per a guardar-hi riqueses i per a servir d’asil als perseguits asil religiós
lloc geomètric
Matemàtiques
Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat.
lloc insigne
Història del dret català
Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
Segons constitucions de Pere III a la cort de Cervera del 1359 i a la de Montsó del 1363, eren considerats llocs insignes les ciutats i les capitals de diòcesi, com Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic i Tortosa, i, a més, les viles de Perpinyà, Cervera, Puigcerdà i Vilafranca del Penedès En els llocs insignes, per a l’exercici de la judicatura, l’advocacia i la medicina, calia que els professionals tinguessin títol superior i posseïssin els llibres ordinaris de llur professió Dos furs d’Alfons III del 1329 havien establert idèntica exigència per a la ciutat i no tan rigorosa per al…