De construcció romànica, és esmentada ja al s XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres. El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos; entre la fi del s XVII i la Revolució Francesa (1793) hi hagué un convent de servites. El convent i una gran part de l’església són destruïts.