Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
carbassera vinatera
Carbassera vinatera
Grzegorz Polak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tronc prostrat i serpentejant, enganxós, fulles cordiformes ovades, circells ramificats i flors blanques, solitàries, grosses.
Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental
ionosfera
La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa…
cua
Tres estels amb unes cues molt llargues
(CC0)
Jocs
Penjarella de fil amb trossos de drap o de paper que va enganxada a un estel i serveix per a equilibrar-lo en el seu vol i evitar que amb les variacions de l’aire faci pujades i baixades massa brusques.
Anasazi
Ruïnes de cases llargues Anasazi a Mesa Verde, Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Cultura del sud-oest dels EUA que s’estén des del segle I aC fins als nostres dies.
Comprèn diverses fases la de basket maker segle I aC-segle V, basket maker modificada segles V-VII, pueblo formativa segles VII-XI, pueblo clàssica segles XI-XIV, pueblo decadent segles XIV-XVIII i pueblo recent segles XVIII-XX
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
il·lusió òptica
Il·lusió òptica les línies llargues són paral·leles i no pasa oliqües (a dalt); els costats del quadrat semblen corbats i són rectes.
© Fototeca.cat
Biologia
Física
Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d’un objecte, deguda a la mala interpretació de les imatges que reben els ulls.
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva
gànguil
Persona molt alta i prima, de cames llargues.