Resultats de la cerca

D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard

Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam

Fill de Basili I i d’Eudòxia, fou educat pel patriarca Foci, el qual, anys després, deposà Defensà els confins orientals contra els àrabs, però fou derrotat a Sicília i també sortí perdedor contra els búlgars, als quals hagué de cedir els territoris de Macedònia i d’Albània Home de vasta cultura i mecenes important, escriví pregàries, homilies, poesies i, sobretot, una seixantena de llibres Les basíliques que constitueixen una sistematització completa del dret grecoromà i un retorn a l’esperit de Justinià, en oposició a la legislació bizantina del segle VIII i, en particular, la de …

L’astre principal, α Leonis , conegut també amb el nom de Regulus , és de magnitud aparent visual 1,3 i és a una distància de 26 parsecs Conté també dos estels de segona magnitud, tres de tercera i nombroses galàxies

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes