Resultats de la cerca

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma

Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62

Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805

A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó

L’audiollibre pot ser emprat quan la lectura directa no és possible, com és el cas dels invidents, mentre es condueix o, senzillament, pel plaer d’escoltar-lo

A 25 anys entrà en una comunitat cristiana independent de Bedford, i esdevingué un predicador notable Per dissident, passà més de dotze anys 1660-72, 1675 a la presó, on escriví Grace Abounding to the Chief of Sinners 1666, narració autobiogràfica de la seva conversió, i la primera part del Pilgrim's Progress 1678, que acabà el 1684, el llibre més llegit a Anglaterra després de la Bíblia i el més important del moviment purità Descriu, allegòricament i sobre una base doctrinal calvinista, els perills i les etapes que el cristià travessa per a arribar a Crist Escriví una seixantena…

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’…

Estudià a l’Escola Phillips d’Exeter i es graduà a la Universitat d’Amherst Exercí un temps com a professor d’anglès fins que decidí lliurar-se exclusivament a escriure El seu interès pels codis desconeguts, els misteris de la història i les societats secretes el dugueren a escriure la seva primera novella, Digital Fortress 1996, que es convertí ràpidament en un llibre d’èxit Amb  Angels & Demons  2000 i  The Da Vinci Code  2002, inicià la sèrie de novelles protagonitzades pel professor d’iconologia i simbologia religiosa Robert Langdon, i es consolidà com l’autor de best-sellers de la…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…