Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia…
tavella
Embolcall o beina d’un llegum.
garrofa

Garrofes al tronc del garrofer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit del garrofer.
És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és…
Les mimosàcies
Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les flors de les…
corc

corc de la fusta (Anobium punctatum)
Chris Moody (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, al gra o en d’altres productes vegetals, dels quals s’alimenten.
Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…
netegies
Deixies d’una cosa netejada, especialment d’un llegum.
fruit

Parts d’un fruit carnós
Botànica
Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…