Resultats de la cerca

D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…

Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica

En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima ordre decimal 422 Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta senzilla, doble i lliure Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar saxòfon En els instruments de llengüeta doble, el so es produeix per l’…

Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851…

Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja Aquests discos són…

S’hi inclouen en aquest grup els instruments de corda fregada violí, violoncel, contrabaix i els de vent clarinet, oboè, flauta, trompeta En termes físics, l’acció de l’instrumentista es descriu com una aportació constant d’energia Ara bé, aquest flux energètic constant no és capaç de donar lloc a un moviment oscillatori de la corda en el cas dels cordòfons o la columna d’aire en el cas dels aeròfons Cal un fenomen físic que el transformi en flux pulsant o oscillant perquè pugui actuar adequadament sobre l’element vibratori Aquests requeriments es poden entendre fàcilment a través del…

Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta hexagonals amb les llengüetes a l’interior, unides per una manxa, i amb dos teclats de botons, un de melòdic per a la mà dreta i un altre per a l’esquerra per a l’acompanyament Fou inventada per Charles Wheatstone 1802-1875 i esdevingué un instrument molt popular a la primera meitat del segle XX

En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil

Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…