Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Vallespir
Publicacions periòdiques
Revista d’art i literatura, publicada a Ceret (Vallespir) des del 1927 fins el 1932 i, en una segona etapa, a partir de l’octubre de 2005.
En la primera etapa era de periodicitat trimestral i bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret Entre d’altres, hi collaboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué En la segona etapa s’edita exclusivament en català, la periodicitat és anual i la seva publicació és a càrrec del Centre Cultural Català del Vallespir Té com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana Fora de la Catalunya Nord, des del 2008 es difon també en algunes llibreries de Girona, Figueres i Barcelona
Fira del Llibre de Muntanya
Esports de muntanya
Fira del sector editorial especialitzat en llibres de muntanya que se celebra al Collsacabra des del 2002.
És organitzada anualment i de manera itinerant als quatre principals nuclis urbans de la zona Tavertet, l’Esquirol, Rupit i Cantonigròs Els seus organitzadors són els Amics dels Cingles de Collsacabra, el Servei de Promoció Econòmica del Collsacabra i el Centre Excursionista de l’Esquirol Serveix d’aparador de les diferents editorials, llibreries i institucions que publiquen llibres i mapes relacionats amb el muntanyisme S’organitzen taules rodones, exposicions, conferències i projeccions sobre un tema específic, i cada any hi acudeixen alpinistes de renom La primera edició…
Norma Editorial
Editorial
Empresa editorial especialitzada en còmics.
Fundada el 1977 per Rafael Martínez, que n’és també el president, cobreix l’edició, distribució i venda al públic d’obres en aquest gènere i articles de marxandatge Publica autors d’àmbit estatal i versions internacionals, que organitza en tres grans divisions còmic europeu, còmic nord-americà i manga El 1983 establí al passeig de Sant Joan de Barcelona la llibreria Norma Comics, centre d’una xarxa de llibreries franquiciades arreu de l’Estat espanyol dedicades al gènere Ampliada successivament fins als 5000 m 2 , la llibreria Norma Comics ha esdevingut una referència…
Modest Parera i Casas
Literatura catalana
Llibreter i escriptor.
Arran de la guerra civil, s’exilià i formà part del grup d’exiliats que arribaren a Xile a bord del Winnipeg el 1939 Fou llibreter obrí les llibreries Parera, a Santiago, i Sudamericana, a Valparaíso Treballà com a crític literari d' El Mercurio Com a escriptor fou un autor prolífic, i entre les obres publicades cal esmentar Atardeceres 1965, Espuma y rocío 1971, El libro de Francisca 1966, Máscaras 1986, La poesía en Valparaíso Apuntes 1972, Polinóminos simples 1972, Las redes del silencio 1969, El retorno de Francisca 1967, El río infinto 1967, Tardes de otoño 1966 El 1985…
Felip Mestres i Jou
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor, importador i llibreter.
Estudià a l’Escola de Nàutica , a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Institut Geogràfic, on després treballà Exiliat el 1939, residí a Marsella i a Lisboa —com a canceller del consolat de Xile El 1945 anà al Brasil, on es dedicà a negocis d’importació i exportació Establert a São Paulo, fundà l’Editora Mestre-Jou i obrí llibreries en aquesta ciutat i a Rio de Janeiro Fou un dels promotors més actius de la colònia catalana, veritable mecenes i fundador de “Catalònia ", revista bilingüe en portuguès i català, apareguda el 1949 També fou fundador de la Sociedade Paulista de…
Biblioteca Medicea - Laurenziana
Biblioteca pública amb seu a Florència.
Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels s V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels s V o VI, les Pandectes de Justinià s VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit s XI, un Homer s X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de manuscrits procedents dels…
Agustín Fernández Mallo
Literatura
Escriptor gallec.
Llicenciat en ciències físiques, el 2000 encunyà el concepte de Poesia pospoètica, gènere que cerca el lirisme propi dels elements científics per a introduir-los a la literatura i que ell mateix explicà a Postpoesía, hacia un nuevo paradigma 2009, obra finalista del premi Anagrama d’assaig També en són exemple els seus poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus 2001, Creta lateral travelling 2004, Joan Fontaine odisea 2005 i Carne de píxel 2008, que guanyà el premi Ciudad de Burgos A més, és autor de les novelles Nocilla Dream 2006, Nocilla Experience 2008 i Nocilla…
Anne Hébert
Literatura
Escriptora quebequesa.
Filla d’un important crític literari, publicà el primer llibre de poemes, Les songes en équilibre , l’any 1942 Entre el 1950 i el 1954 collaborà com a redactora a Ràdio Canadà i com a guionista de l’Oficina Nacional del Film del Canadà Visqué durant dues etapes a París, entre el 1954 i el 1957 i entre el 1967 i el 1997, any en què retornà de manera definitiva al seu país A més de l’obra poètica, que constitueix la part essencial de la seva producció Le tombeau des rois , 1953 Mystère de la parole , 1960, i d’algunes peces teatrals, és coneguda sobretot com a autora de novelles de tractament…
Imma Bellafont
Política
Nom pel qual és coneguda la llibretera i activista cultural Immaculada Bellafont i Senties.
El dia de Sant Jordi de 1976 obrí amb altres socis la llibreria La Tralla, a Vic, que, a més de la difusió i venda de llibres, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i de la comarca d’Osona Entre altres actes, s’hi celebren colloquis i conferències, i a l’inici acollí una galeria que introduí a Vic l’art d’avantguarda El 2006 obrí una llibreria a Ripoll Al juny del 2013 cedí la propietat i la direcció de la llibreria a Oriol Roig Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya 2006-10, ha estat guardonada amb el Premio Nacional del Ministeri de Cultura…
Joan Sallent i Prat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’ Enciclopèdia Catalunya Del 1925 al 1935 imprimí la collecció La Mirada Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres l’ Almanac de les Arts 1924 i 1925 Sabadell del meu record 1929, de Marià Burguès …