Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Trio Casals-Cortot-Thibaud
Música
Grup de cambra parisenc.
Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncellista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906 El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic Les…
Emil’ Grigor’evic Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…
Joan Marc
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir 1596 Amplià els coneixements musicals al monestir de San Martín, de Madrid El 1611 fou nomenat organista del convent de les Descalzas Reales de Madrid, càrrec que ocupà segurament fins l’any 1625, que fou nomenat mestre de l’escolania montserratina Fou un mestre extraordinari, que formà compositors destacats, com Joan Cererols, fins el 1641, que fou elegit president del monestir de Montserrat, càrrec que ocupà uns quants mesos L’incendi de l’esmentat monestir el 1811 causà la desaparició de gran part de la seva obra, que s’ha conegut,…
,
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…
Angelo Maurizio Gaspare Mariani
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen…
Dolors Frau i Julià
Música
Mezzosoprano.
De família mallorquina, estudià cant, solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona —amb Ll Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E Labán—, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran…
,
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
bombejar
Fer lloances excessives (entorn d’una cosa) especialment per atreure envers ella l’atenció de la gent.
Maria del Pilar Maspons i Labrós
Literatura catalana
Folklore
Escriptora i folklorista.
Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de…
,
Miquel Gil i Alfonso
Música
Músic i cantautor.
Fundà, juntament amb Manolo Miralles i Vicent Torrent, el grup de música d’arrel valenciana Al Tall El 1988 abandonà Al Tall i inicià un camí musical que l’acostà al pop - rock amb el grup Terminal Sur i el 1997 enregistrà el seu primer disc en solitari, Buscando tu olor El 1999 tornà a la música tradicional, primer en uns concerts amb el grup l’Ham de Foc, i el 2001 amb Orgànic , que valgué a la seva veu esqueixada i potent molts elogis i premis, entre d’altres el premi Altaveu Lloances que es confirmaren amb Katà 2004 Amb aquest segon disc Gil feu el pas de cantautor a cantaor , i insistí…