Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
testicle

Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
Pròstata
Anatomia humana
La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una capa de…
lepidosirè
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lepidosireniformes, de la família dels lepidosirènids, d’aspecte serpentiforme i esquelet en gran part cartilaginós.
Cadascun dels pulmons és dividit en dos lòbuls simètrics El seu desenvolupament presenta metamorfosi Habita als pantans del Brasil
pilidi
Zoologia
Larva ciliada dels nemertins.
Té aspecte de casc cònic revestit de cilis i proveït a la base de dos lòbuls simètrics en forma d’orella
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
lucernàries
Zoologia
Ordre de meduses que tenen forma de calze i es fixen al substrat mitjançant un disc adhesiu.
L’ombrella, amb la concavitat cap amunt, té una vora amb vuit lòbuls, cadascun dels quals té manyocs de tentacles Tenen la boca quadrada, amb quatre lobulacions petites El gènere més conegut és Lucernaria
nècora

Nècora
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids, que ateny uns 28 cm de llargària i 35 cm d’amplada, de color variable, que pot tenir unes taques més clares.
Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible
Josef Arneth
Metge alemany.
Introduí una fórmula o esquema, que porta el seu nom, per a establir la proporció dels leucòcits polinuclears de la sang classificats en cinc grups, segons els lòbuls de llur nucli La fórmula d’Arneth ha caigut en desús