La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya. En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscil·len àmpliament al llarg de la vida.
La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors.
La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions. Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una capa de cèl·lules on es produeixen les secrecions prostàtiques. Aquestes secrecions s’aboquen a la llum de les glàndules, cadascuna de les quals conflueix amb d’altres de veïnes en un tub de drenatge comú. Aquests tubs s’uneixen entre si fins que formen uns vint-i-cinc conductes que desemboquen en les parets de la uretra prostàtica. Diàriament s’elaboren uns 2 ce de secrecions prostàtiques, que són abocades a la uretra fonamentalment durant el coit i s’integren al semen. Els correspon la funció de proporcionar els elements nutritius als espermatozoides.
Entre les glàndules prostàtiques hi ha fibres i substància amorfa que mantenen l’estructura de l’òrgan, com també fibres musculars la contracció de les quals afavoreix el buidament de les secrecions.
Durant el desenvolupament embrionari, les glàndules es troben agrupades de manera que constitueixen clarament cinc porcions o lòbuls: el lòbul anterior, el lòbul posterior, el lòbul mitjà i dos lòbuls laterals. En l’adult, el lòbul mitjà és gairebé inexistent, i els límits entre els altres són molt poc definits. Tanmateix, hom manté aquesta divisió de la pròstata en lòbuls perquè determinades malalties es localitzen especialment en alguna de les seves porcions.