Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Emil Bønnelycke
Literatura danesa
Poeta i novel·lista danès.
Situat dins el corrent expressionista danès, posterior a la Primera Guerra Mundial, escriví Adfaltens Sange ‘Cants de l’asfalt’, 1918 i Lokomotivet ‘Locomotora’, 1933
electrificació
Transports
Implantació de la tracció elèctrica en una línia de ferrocarril.
El corrent elèctric arriba a la locomotora o a l’automotor per la línia aèria de contacte catenària o per un tercer carril Hom empra generalment corrent continu de 1 500 V o de 3 000 V , o també corrent altern de 15 kV o de 25 kV
braç
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs toràcics mòbils, especialment locomotors, que tenen alguns animals.
En els tetràpodes reben aquest nom les extremitats anteriors, relativament o totalment alliberades de les funcions locomotores, i que poden ésser utilitzades més o menys encertadament en la manipulació de materials o en la captura d’aliments cangurs, simis, etc en certs casos, la funció locomotora primària no desapareix del tot, ans es modifica braquiació
aparell ambulacral
Anatomia animal
Conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l’aigua de mar.
És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora
amblipigis

AmblipigisDamon diadema
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de mida petita, de colors foscs, amb el cos aplanat, clarament dividit en un prosoma no segmentat i un opistosoma amb dotze segments.
Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals
Pau Sans i Guitart
Història
Polític i enginyer industrial.
Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa
sorrera
Transports
Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
Malgrat que el sorrejament és un procediment més econòmic que els altres emprats per a augmentar l’adherència de les rodes com és ara l’aplicació de substàncies químiques o el bombardeig d’electrons mitjançant un arc voltaic, és previsible la seva desaparició davant mètodes més efectius, com l’emprat en l' Urbatrain , el qual, mitjançant forces electromagnètiques entre la locomotora i els carrils, permet la tracció i la frenada sense haver de recórrer a l’adherència
pleopodi
Anatomia animal
Apèndix abdominal dels crustacis malacostracis.
Té forma aixafada, de pala, i funció primordialment natatòria Generalment són en nombre de cinc parells, bé que en alguns ordres manquen totalment En ordres com els dels cumacis i dels tanaidacis manquen en les femelles, i en els misidacis els mascles i les femelles els tenen diferents en els isòpodes, a més de la funció locomotora els pleopodis tenen funció respiratòria en els eufausiacis, amfípodes i decàpodes, un o dos parells de pleopodis són modificats en òrgans copuladors Les femelles dels decàpodes hi porten els ous després de la posta
Joan Maluquer i Wahl
Literatura catalana
Enginyer i escriptor.
Fill de Josep Maluquer i Nicolau Publicà nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica, entre altres Manual de Aeromodelismo 1941, Aviación sin motor 1941, La locomotora 1943, Hierro 1943, El vuelo vertical 1944, Aviación heroica 1944, El cemento 1945, Por qué vuela el aeroplano 1945, A la conquista del espacio 1946, El átomo y la energía atómica 1948, Inventos y secretos de guerra 1950, La conquista de la Luna 1970 i L’aviació de Catalunya als primers mesos de la guerra civil 1978