Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Jocelyn Nigel Hillgarth
Historiografia
Historiador.
Fill del cònsol britànic a Mallorca Alan Hillgarth, mantingué una estreta vinculació amb l’illa, on el seu pare adquirí el 1930 la finca de son Torrella, a Santa Maria del Camí, localitat de la qual fou nomenat fill adoptiu l’any 2019 El 1950 es graduà en filosofia per la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1957 amb la tesi The prognosticum of St Julian Nomenat senior research fellow al Warburg Institut de Londres 1959-62, posteriorment exercí la docència a les universitats de Texas 1964-65 i Harvard 1965-70 i al Boston College 1970-77 Des del 1977 fins a la jubilació 1995 fou…
Agustín Núñez Delgadillo
Cristianisme
Carmelità.
Fou professor a Alcalá Lullista fervent, ensenyà l’art lulliana a les universitats de Còrdova, Granada, València i Saragossa, on creà una nova càtedra Famós predicador, volgué demostrar la utilitat de l’art lulliana en la predicació religiosa Tabla para predicadores Dels seus escrits, alguns publicats pòstumament, cal destacar Breve y fácil declaración del artificio luliano Alcalá, 1622 Representa un brot tardà del lullisme universitari castellà
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Johann Heinrich Alsted
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany.
Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609
Jean-Henri Probst
Història
Lul·lista francès.
Doctor en lletres, fou professor de filosofia i membre de l’Escola Francesa d’Espanya Ultra la seva tesi doctoral, que versà sobre Le lullisme de Raymond de Sabonde 1912, dedicà altres estudis a Ramon Llull, com Caractère et origine des idées du bienhereux Raymond Lulle 1912 i La mystique de Ramon Llull e l’Art de Contemplació 1914 Publicà també treballs sobre Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda
Maioricensis Schola Lullistica
Associació fundada per Francesc Sureda i Blanes el 1935 per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.
Els membres de l’associació són de dos graus professores i magistri Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones” En morir Sureda 1955, el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista Estudios Lulianos i celebrà el primer Congrés Internacional de Lullisme, a Formentor 1960
Jordi Gayà i Estelrich
Història
Cristianisme
Medievalista i sacerdot.
Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca
Bartolomeo Gentile Fallamonica
Literatura italiana
Poeta en italià i mercader.
Residí força temps a la península Ibèrica, a València, on s’interessà pel lullisme collaborà en les edicions, a ell adreçades i pagades per ell, de Jaume Gener i Alfons de Proaza 1506-15 Al començament del s XVI compongué uns Canti , d’imitació de Dant en els quals Ramon Llull acompanya el poeta en el seu viatge pel cel Divuit sonets seus figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo a partir de l’edició del 1520
Joan Avinyó i Andreu
Filosofia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, prevere i lul·lista.
Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament
, ,
Joan Bulons
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme