Vida i obra
Germà de Josep Sureda i Blanes. Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912. Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets.
El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants. Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions.
El 1930 feu la carrera de dret a la Universitat de València i actuà d’advocat davant el Tribunal de la Rota. El 1935 fundà la Maioricensis Schola Lullistica —inicialment Schola Libera Lullismi—, de la qual fou el primer rector, i l’any següent planejà una revista titulada Mediterraneum, de la qual només pogué sortir un número. A partir del juliol del 1936 actuà com a vicari general castrense de Mallorca, tot i que poc abans havia signat la resposta dels intel·lectuals mallorquins al manifest dels del Principat.
Després de la guerra civil de 1936-39, organitzà tertúlies literàries a casa seva i fundà la revista lul·liana Studia Monographica et Recensiones.
Entre les seves nombroses obres destaca Feminalia: introducción a la pedagogía femenina (1927), traduïda al francès i a l’italià, i Teologumena (1930), un text de caràcter apologètic sobre el catolicisme. Són de destacar els seus estudis lul·lians, que inicià amb El beato Ramon Llull, su época, su vida, sus obras, sus empresas (1934). Cultivà escadusserament la poesia (Trilogia del sentiment, 1947, i altres reculls) i la novel·la (De com Ícarus perdé les ales, 1932) en català. També publicà diverses traduccions.
Bibliografia
- Massot i Muntaner, J. (1978): Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950). Barcelona, PAM, p. 162-164, 195-197.
- Massot i Muntaner, J. (1985): Els mallorquins i la llengua autòctona. Barcelona, Curial, p. 269-277.