Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
La sonda Lunar Prospector troba aigua a la Lluna
La NASA anuncia que les dades enviades per la sonda Lunar Prospector confirmen l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit Tot i no ser gaire abundant, l’aigua podria ser suficient per a permetre una primera colonització del satèllit i per a elaborar combustible que facilités els viatges a altres planetes L’anunci coincideix amb la presentació als mitjans de comunicació catalans d’un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya per a fabricar formigó armat a partir del sofre i sense necessitat d’aigua, un mètode desenvolupat en collaboració amb…
La sonda Lunar Prospector impacta en la superfície de la Lluna
La sonda Lunar Prospector, que la NASA va llançar a l’espai des de cap Canaveral el 6 de gener de 1998, s’estavella tal com estava previst a 5000 km/h contra un cràter al pol sud de la Lluna Amb l’anàlisi del núvol de pols aixecat per la nau, la NASA espera determinar la presència d’aigua a la Lluna, un element clau per a futurs assentaments humans al satèllit El seguiment de l’operació es fa des del telescopi espacial Hubble i des d’observatoris terrestres nord-americans
llunació
Astronomia
Interval de temps que separa, com a terme mitjà, dues conjuncions consecutives de la Lluna amb el Sol, és a dir, dues llunes noves.
El valor d’aquest interval és de 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,8 segons
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
Apollo

Esquema de l’Apollo 11: 1, coberta protectora amb coet de salvament; 2, mòdul de comandament; 3, mòdul de servei; 4, mòdul lunar dins el segment adaptador
Astronàutica
Vehicle del programa Apollo.
L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies
libració
Astronomia
Moviment aparent d’oscil·lació que presenta el disc lunar respecte a un observador terrestre.
Aquest fenomen és degut, essencialment, a l’excentricitat de l’òrbita lunar i al fet que l’eix de rotació de la Lluna no és perpendicular a aquesta òrbita Gràcies a la libració, la regió total de la Lluna observable des de la Terra resulta augmentada
Lunakhod
Astronàutica
Sèrie de vehicles lunars soviètics, accionats per control remot, destinats a explorar la superfície lunar sense la presència de l’home.
El Lunakhod 1 , que fou llançat el 1970 en el Luna 17 , operà més de 10 mesos durant els dies lunars recorregué una distància total de 10,5 km, inspeccionà una àrea de 80 000 m 2 , analitzà químicament i mecànicament el sòl lunar i envià unes 20 000 fotografies a la Terra El Lunakhod 2 fou llançat el 1973
Ranger
Astronàutica
Primer programa nord-americà d’exploració automàtica essencialment gràfica de la superfície lunar, mitjançant una sèrie de sondes còsmiques que portaren el nom del programa, i que transmeteren les imatges obtingudes mentre s’hi acostaven i fins que feien impacte en el seu sòl.
Els Ranger 1 i 2 foren llançats el 1961 per a assajar els ginys i els coets, però sense que fossin dirigits cap a la Lluna Amb els Ranger 3, 4 i 5 hom intentà de dipositar càpsules amb instruments a la seva superfície, però no s’aconseguí, bé pel fet de no encertar la Lluna, bé pel fet de no funcionar l’equip, com en el Ranger 5 , que féu impacte en l’hemisferi ocult El primer Ranger destinat a obtenir imatges fou el Ranger 6 , llançat a la primeria del 1964, en el qual fallà el sistema de televisió El Ranger 7 , llançat a mitjan 1964, funcionà correctament i a través d’ell foren obtingudes 4…