Resultats de la cerca

Inscrit dins les últimes manifestacions romàntiques, en els seus Griechenlieder ‘Cants dels grecs’, 1821-24 exaltà la lluita dels grecs per llur independència Excellí, però, amb els seus cicles de poemes d’inspiració popular Die schöne Müllerin ‘La bella molinera’ i Die Winterreise ‘El viatge d’hivern’, musicats per Franz Schubert

Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos

Després d’estudiar medicina es traslladà al Brasil, on féu estudis sobre els crustacis i escriví nombrosos articles defensant les doctrines de Darwin i la idea que l’ontogènia és una recapitulació de la filogènesi, idea que fou desenvolupada més tard per Haeckel

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

Violinista del teatre de Brno a setze anys, passà a ser-ne el director quan en tingué dinou Del 1786 al 1807 fou director i compositor del Teatre Leopoldstädter de Viena, càrrecs que tornà a ocupar del 1813 al 1830 després d’un període de sis anys com a director de l’Òpera de Praga A partir de l’èxit de Das Sonnenfest der Braminen 'La festa del Sol dels bramans', 1790 esdevingué un prolífic compositor de singspiele El 1791 estrenà Kaspar der Fagottist oder die Zauberzither 'Kaspar el fagotista o la cítara màgica', obra que suposadament obligà Mozart i Schikaneder a modificar l’argument, amb…

Fou deixeble de Dominique Prete El 1963 ingressà al Conservatori de París, on continuà els estudis amb André Navarra i els finalitzà amb un primer premi el 1967 Es perfeccionà amb Mstislav Rostropovič i Paul Tortelier Des del 1976 imparteix classes al conservatori parisenc, centre on el 1979 succeí a Navarra en la càtedra de violoncel Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània És membre de l’Ensemble InterContemporain Interpreta sovint música de cambra amb Jean-Jacques Kantorow i Jacques Rouvier

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide