Resultats de la cerca

Molt influït per Adel Sarto, amb qui collaborà en els frescs del claustre dels Scalzi de Florència Pintà també frescs a Santa Maria Novella i a l’Annunziata 1513 Obres seves són Madona del pou Galleria degli Uffizi, Florència, de tema religiós, i el retrat d' Home jove Musée du Louvre, París, temàtica en la qual excellí

Reconegut com a orfebre, començà a pintar a 36 anys en collaboració amb Lorenzo Costa Obres seves són Mare de Déu i àngel 1492, National Gallery, Washington i Madona, el nen Jesús i sis sants 1492, a Bolonya, els frescs del Palazzo Comunale de Bolonya 1505 i retrats com el de Federigo Gonzaga 1510, Metropolitan Museum, Nova York

Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade

Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum

Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Format a Llotja i amb Jeroni Suñol Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll , a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’ Alonso Martínez i l’allegoria del Ferrocarril , a la façana del palau de justícia, una Allegoria, a la cascada del parc de la…

Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i cinquanta…

Obtingué la seva primera plaça com a organista a l’església de Sant Bartomeu, a Cremona El 1616 era actiu, ocupant el mateix càrrec, a l’església de Santa Maria Incoronata, a Lodi Cap al 1521 s’establí a Polònia, on estigué al servei del rei Segimon III com a organista de cambra Retornà a Cremona, i el 1626 fou nomenat mestre de capella de Laudi della Madona, capella de la catedral, càrrec que exercí de manera intermitent fins el 1665 Entre el 1631 i el 1642 s’encarregà de l’orgue de l’església de Santa Maria Maggiore i del de la catedral de Bèrgam Fou membre de l’Accademia dei…