Resultats de la cerca

Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…

Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o si neda en el…

Cursà estudis de concertista de piano i de director al conservatori de Madrid Conegut amb el nom artístic de Vicente Quirós, compongué El Sultán de Persia 1914 i l’estrenà al teatre Barbieri de Madrid Fou autor de cuplets i de música lleugera, que escrigué a Barcelona en llengua castellana Los pícaros ojos , La maja del Romero , Capote torero , Peleles i en català Els focs artificials , Focs de l’ombrella També creà obres líriques en ambdues llengües, entre les quals destaca La flama 1947, la primera obra lírica catalana estrenada després de la guerra civil D’altra banda,…

La capital és Khabarovsk Situat a l’extrem oriental de la Rússia asiàtica, el seu relleu és predominantment muntanyós serralades Sikhote-Alin’ al SW, Burein al centre, separada de l’anterior per la gran conca del riu Amur, paralleles a les mars del Japó i d’Okhotsk, que banyen tot l’E del país Els rius més importants són el Bureja, l’Ussuri i l’Amgun’, afluent de l’Amur, al S, el Zeja al centre i el Maja al N El clima és monsònic Els boscs cobreixen més de la meitat de la superfície del territori Khabarovsk és ric en animals de pell preciosa i en pesca Té indústries extractora…

Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada…

El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un…

De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada juntament amb tres…

Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició Estudià amb profunditat la música popular russa Circumscrit als principis del realisme socialista compongué, entre d’altres, dues simfonies 1958 i 1965, el ballet Konyok-gorbunok 1959 i l’òpera Ne tol’o linbov 1961, en la línia de Prokof’ev i del primer Stravinskij Posteriorment, en un concert per a piano 1966 i a Zvony 1967, per a orquestra, assajà la introducció d’alguns elements de l’avantguarda occidental A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar…

Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme musical representà…