Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
misantropia
Psicologia
Aversió a les persones i en general a la societat.
Considerada com una manifestació de poca sociabilitat humana, pot respondre a un desmesurat exalçament de la pròpia personalitat, o bé a un sentiment pessimista i a una frustració quant a les possibilitats de collaboració amb els altres Modernament és inclosa dins els estats patològics de l’individu, acompanyada sovint de malenconia i hipocondria
Farinelli
Música
Cantant italià.
El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759
Bao Zhao
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Participà activament en els conflictes militars i polítics que precediren la caiguda de la breu dinastia Song Liusong Fou mort pels rebels Autor fecund de poesies fu i de poemes rituals escrits per ordre imperial, demostrà un sentit fi de la natura, amb tendència a la malenconia Els seus poemes d’amor eren atribuïts pel poble als esperits nocturns
Ippolito Pindemonte
Literatura italiana
Poeta italià.
El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian
Attilio Bertolucci
Literatura italiana
Poeta italià.
Professor d’història de l’art a la Universitat de Parma La seva poesia transposa en el paisatge de la seva Emília natal una malenconia distanciada, molt influïda pel to elegíac de l’obra de Proust Els seus principals reculls són Sirio 1929, Lettera da casa 1934, La capanna indiana 1951, Viaggio d’inverno 1971 i La camera da letto 1984, poema narratiu considerat la culminació de la seva obra
Domenico Fetti
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de Ludovico Zigoli Pintor de cort del cardenal Gonzaga Són seus la majoria de frescs i olis de la catedral i el castell de Màntua Vers el 1621 es traslladà a Venècia per estudiar i assimilar l’obra de Ticià i de Palma Es destaca la seva Malenconia ~1621, Louvre El seu art uneix el concepte pictòric d’Il Caravaggio amb el virtuosisme lumínic d’Adam Elsheimer
Esaias Tegnér
Literatura sueca
Poeta suec.
Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö 1824 La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Illustració i l’idealisme Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea 1811 i Frithiofs saga 1825, però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan ‘La malenconia’, 1826 Fou també orador excellent i de correspondència brillant
Max Ophüls
Cinematografia
Nom amb què és conegut Maximilian Oppenheimer, director cinematogràfic francès d’origen alemany.
Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956
Carles de Lazerme
Literatura francesa
Escriptor i poeta en francès del grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil.
De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com “La Tramontane”, “Le Roussillon” i “Le Coq Catalan”