Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Vilhelm Ekelund
Literatura sueca
Poeta suec.
La seva obra, escrita en vers lliure, es caracteritza per l’idealisme, la recerca de la bellesa i de l’amor platònics Melodier i skymning ‘Melodies crepusculars’, 1902, Elegier 1903 i Dithyramber i aftonglans ‘Ditirambes a la llum del vespre’, 1906
Bo Widerberg
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
S'inicià exercint la crítica cinematogràfica, i el 1961 publicà Visionen i svensk film ‘Visió del cinema suec’ Com a cineasta conreà la sàtira, el conflicte social i la història romàntica, amb films com Barnvagnen ‘El cotxet’, 1963, Kvarterek Korpen ‘El barri del corb’, 1964, Kärlek 65 ‘Amor 65’, 1965, Elvira Madigan 1967, Adalen 31 1969, premi del Festival de Canes, Joe Hill 1971, Mannen på taket ‘L’home de la teulada’, 1977, Victoria 1979, Mannen frän Mallorca ‘L’home de Mallorca’, 1984, Ormens väg på hälleberget ‘El camí de la serp’, 1987 i Med lust och fägring stor ‘Totes les coses bones…
Per Albin Hansson
Història
Polític suec.
Cap del govern 1932-46, féu nombroses reformes socials i preservà la neutralitat de Suècia durant la Segona Guerra Mundial
Alexander Roslin
Pintura
Pintor suec.
Establert a París i protegit per Mmede Pompadour, entrà a l’Académie i participà en tots els Salons fins el 1791 Els seus retrats, d’una gran expressivitat, tenen la influència dels de MQde La Tour i de Gvan Loo Dama del ventall 1768, Musée du Louvre, París, retrat de la seva esposa, i CJVernet 1768, Nationalmuseum, Estocolm
Malmöhus
Divisió administrativa
Län de Suècia fins el 1997, quan s’integrà en el d’Escània.
Tingué com a capital la ciutat de Malmö
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’amplada, i uneixen Copenhaguen…
Halmstad
Ciutat
Capital del län de Halland, Suècia, a la costa oriental del Kattegat, a la desembocadura del riu Nissan.
Té construcció de maquinària i motors, producció de cervesa, manufactures tèxtils, articles de cuir i conserves alimentàries salmó fumat Té enllaços ferroviaris amb Göteborg, Nässjö i Malmö i ferry boats amb Århus Dinamarca
Øresund

Pont d’Øresund, obert a la circulació el 2000
© Silvia Man/imagebank.sweden.se
Estret marí
Estret entre l’illa danesa de Sjaelland i Suècia, que connecta el Kattegat i la mar Bàltica.
D’una llargada de 72 km i de poca profunditat, registra un gran tràfic marítim Hi ha les ciutats de Malmö i Copenhaguen, que des de l’any 2000 estan unides pel pont d’Øresund, una obra d’enginyeria que combina pont i túnel
Lund
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan segle X i bisbat al segle XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al segle XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial
Elsa Marianne von Rosen

Elsa Marianne von Rosen (1950)
Dansa i ball
Teatre
Ballarina i coreògrafa sueca.
Es formà a Dinamarca i debutà a 18 anys El 1947 passà al Ballet Russe de Monte-Carlo i després al Ballet Cullberg d’Estocolm on es destacà en Miss Julie 1950 i Medea 1951, ja en els papers principals L'any 1960 fundà amb el seu marit Allan Fridericia el Scandinavian Ballet amb el qual actuà per tot Europa Obrí una escola a Copenhaguen i dirigí el Ballet de Göteborg 1970-76 i el de Malmö 1980-97 Posteriorment es dedicà principalment a la coreografia