Resultats de la cerca

A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos

Estudià amb el violista Sainte-Colombe i amb GBLulli Actuà a la cort de Lluís XIV 1676-1715 i de Lluís XV 1715-25 i estrenà amb gran èxit les òperes Alcide 1693, escrita en collaboració amb Lulli, Ariane et Bacchus 1696, Alcyone 1706 i Sémelé 1709 Deixà unes sis-centes cinquanta peces instrumentals

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie homònima que TVE…

Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’eco, etc

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…

Tot i que s’ignoren les dades essencials de la seva biografia, consta el seu ingrés a la capella reial de Madrid en qualitat de cantor tenor, al final del 1644 També hi ha notícies de la seva activitat en altres centres musicals de la capital castellana especialment, el monestir de La Encarnación, així com de la seva condició de clergue i del seu empresonament per robatori Bé que la "Gaceta de Madrid" anuncià la seva mort el 17 d’agost de 1699, els registres sagramentals de la parròquia de San Martín d’aquesta ciutat certifiquen la data de la seva defunció pel 8 de març del mateix any L’obra…

Entre els seus poemes cal recordar Moartea ceasului ‘La mort del rellotge’, 1966, Poeme 1967, Tinereţea lui Don Quijote ‘La joventut de Don Quixot’, 1970, Unghi ‘Els angles’, 1970, Norii ‘Els núvols’, 1975 i Sǎrbatori interesante ‘Festes interessants’, 1978 També publicà la novella Viziunea vizuinii 1985, el recull d’assaigs Tratat de inspiratie 1981, les obres de teatre aplegades a Iesirea prin cer 1984 i Desfacerea gunoaielor 1991, i els llibres de poemes La lilieci 1987, Poezii alese de cezura 1990 i Traversarea 1994 Membre de l’Acadèmia Romanesa des del 1992, el 1991 li fou atorgat el…

Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars