Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Josep Maria Dexeus i Trias de Bes
Medicina
Metge tocoginecòleg.
Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià en medicina el 1947 i es doctorà el 1956 S'especialitzà a la Maternitat de Barcelona Fou maternòleg de l’Estat, director de la Maternitat Municipal de Barcelona i secretari de la comissió espanyola de qualificació i docència en obstetrícia i ginecologia 1978-1985 El 1973, amb el seu germà Santiago Dexeus i Trias de Bes fundà l' Institut Universitari Dexeus , del qual fou director mèdic del 1973 al 1990 Fou també president de la Sociedad Española de Ginecología i Obstetricia en 1979-1988 i delegat d’Espanya a la Federació Internacional de…
Andorra aprova una llei de reproducció assistida
El govern andorrà aprova el projecte de llei de tècniques de reproducció humana assistida , que bàsicament permet les tècniques practicades als estats veïns inseminació artificial, fecundació in vitro , etc Prohibeix la recerca amb embrions i l'elecció de sexe, com també la maternitat subrogada
Augusta de Wit
Literatura
Escriptora neerlandesa.
Les seves obres —novelles i narracions— ofereixen sovint una temàtica inspirada en la terra nadiua Cal destacar-ne De godin die wacht ‘La deessa que espera’, 1903 i Het dure moederschap ‘La bella maternitat’, 1907, novelles, i Orpheus in de dessa ‘Orfeu a la dessa ', 1903, narració
Joan Casasayas i Cucurella
Pediatria
Pediatre.
Fou un dels caps de l’escola de pediatria catalana extrauniversitària Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas
Ramon Torent i Torrabadella
Metge.
Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari 1849 Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona 1854, es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865 El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina Es distingí com a cirurgià
Comissaria General d’Assegurances
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de juliol de 1936, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret de 9 de gener de 1937 formant part dels decrets de s'Agaró fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General d’Assegurances vida, incendi, transports i diversos i de la Comissaria d’Assegurances Socials maternitat, accidents de treball, retir-vellesa Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives
Agustí Prió i Llaberia
Metge.
Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l’introductor de la radiologia mèdica a la Península Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona Collaborà en la fundació 1898 de l’Institut Medicofarmacèutic de Barcelona i en fou president 1904-06 Morí a conseqüència de les metàstasis d’una radiodermitis contreta professionalment
Andreu Bosch i Planas
Arquitectura
Arquitecte.
Fins el 1984 treballà amb JMBotey i LlCuspinera, amb el qual manté la collaboració Junts feren l’edifici 1985 del Museu de Granollers i el condicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Ha collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d’Art de Catalunya
René Seyssaud
Pintura
Pintor fauve francès.
El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947
L’exèrcit rus provoca una matança a Grozni
L’explosió de cinc míssils llançats per l’exèrcit rus mata almenys 60 persones al centre de Grozni, la capital de Txetxènia Les explosions afecten parcialment una maternitat i un mercat, dos edificis propers a la seu de la presidència del país, que era l’objectiu del míssil L’atac, que forma part de l’ofensiva de l’exèrcit rus per a conquerir Txetxènia, es repeteix els dies següents i provoca nombroses víctimes entre la població civil