Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67  Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…

Pertanyent a l’ètnia dels mossis , es convertí al catolicisme Membre del Reagrupament Democràtic Africà RDA, fou elegit ministre d’agricultura el 1955, president del consell de govern el 1958 —quan l’estat havia esdevingut república autònoma dins la Communauté francesa— i president de la república un any més tard En fou, doncs, el primer president, ja que la independència es proclamà el 5 d’agost de 1960 Durant el seu mandat anà prohibint gradualment tots els partits polítics del país fins que només restà el RDA El desenvolupament econòmic s’estancà i progressivament anà augmentant el…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…

Especialista en els 100 m llisos, en el Mundial d’Atenes del 1997 aconseguí la medalla d’or en aquesta modalitat El 1999, a Sevilla, fou el primer atleta a guanyar les medalles d’or dels 100 m i dels 200 m en un mateix mundial Aquell mateix any, baté el rècord mundial de distància a Atenes amb un temps de 979 segons, el mateix que havia aconseguit deu anys abans Ben Johnson a Seül de manera fraudulenta Guanyà dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en les proves dels 100 m i formant part de l’equip dels Estats Units dels 4x100 m

Els seus films, sovint autobiogràfics, són un testimoni entorn de la joventut o sobre la parella L’enfant nue 1969, Nous ne vieillirons pas ensemble 1972, La gueule ouverte 1973, Loulou 1980, À nos amours 1983, Police 1985, Sous le soleil de Satan 1987, Palma d’Or a Canes, Van Gogh 1991 i Le garçu 1995

Fou deixeble d’ACasella Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique Fou un dels fundadors del grup Zodiaque 1947-50, que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa Sovint inclogué en les seves obres allusions de…

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

Professor a Lilla 1943 i a Estrasburg 1945 Afí al personalisme i originàriament vinculat a la revista “Esprit”, el seu pensament accentua l’intimisme més que no pas el factor social Estudià particularment la filosofia de la religió anglesa del s XIX i més en concret la del cardenal Newman Algunes de les seves obres són Personne humaine et nature 1943 i Intersubjectivité et ontologie 1974