Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
farmàcia
farmàcia modernista barcelonina (1913)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència…
fumigació
Producció en espai clos de fum o vapors d’una substància medicamentosa, amb exposició del cos o d’una part del cos.
ènema
Farmàcia
Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.
Antigament foren molt emprats, però avui són reduïts a l’ús clínic N'hi ha dos grans grups, els alimentaris i els medicinals
especialitat
Farmàcia
Medicament presentat en forma uniforme, precintat i amb un nom enregistrat, la fórmula medicamentosa del qual és també enregistrada i declarada en el prospecte adjunt.
nebulitzador
Farmàcia
Dit de l’aparell polvoritzador que permet d’obtenir una dispersió fina d’una substància medicamentosa i, així, d’afavorir la seva acció sobre l’organisme.
És emprat en forma d’aerosols per a inhalació bronquial o com a polvoritzador d’ús tòpic
apòsit
Bena, gasa, cotó, etc, a vegades impregnats d’alguna substància medicamentosa, que hom col·loca damunt una regió lesionada o emmalaltida (ferides, llagues, cremades, etc) per tal de protegir-la i facilitar-ne el guariment.
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
pectoral
Farmàcia
Dit de totes les preparacions farmacèutiques l’acció medicamentosa de les quals consisteix a augmentar o fluïdificar la secreció bronquial i facilitar-ne, per tant, l’expulsió per la tos (hom diu popularment que estoven la tos i que eviten la irritació)
.
tireta
Diversos tipus de tiretes
Farmàcia
Medicina
Tros d’esparadrap tèxtil o de matèria plàstica, de dimensions i forma diverses, però generalment d’uns 6 cm de longitud i d’una amplada molt variable, proveït a la part central, en tota l’amplada o no, d’un petit apòsit, generalment una gasa, impregnat d’una substància medicamentosa desinfectant, emprat per a guarir rascades, talls, petites ferides, butllofes, etc.
Hepatitis crònica
Patologia humana
Definició És anomenat hepatitis crònica un trastorn inflamatori prolongat del fetge Aquesta afecció, que dura més de sis mesos i de vegades es manté tota la vida, es caracteritza per la instauració d’una inflamació difusa de l’òrgan i l’existència de zones en què els hepatòcits o cèllules hepàtiques són necrosats o morts L’hepatitis crònica sol ésser causada per diversos tipus de virus que, després d’ocasionar una hepatitis vírica aguda, es mantenen en l’organisme i provoquen que les lesions hepàtiques esdevinguin cròniques Això no obstant, també pot ésser deguda a d’altres factors com ara…