Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
pla docent
Educació
Instrument que utilitza el professorat per a planificar les assignatures, amb l’activitat de l’alumnat com a eix fonamental.
Per a l’alumnat és l’eina bàsica per a orientar la seva activitat, ja que li serveix per a conèixer la metodologia de l’assignatura, el seu desenvolupament temporal i els criteris d’avaluació
Hermann Lautensach
Geografia
Geògraf alemany.
És el creador d’una metodologia d’estudi original dins el camp de la geografia del paisatge Gran coneixedor de la península Ibèrica, escriví, entre altres obres, Portugal 1932-37 i Die Iberische Halbinsel ‘La península Ibèrica’, 1964
Vittorio Bertoldi
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Càller i de Nàpols, ha orientat la seva investigació vers la lingüística històrica Destaquen els seus estudis sobre històries de mots, especialment de botànica també s’ha ocupat del substrat i de la metodologia dialectal
Reinhold Tüxen
Botànica
Botànic alemany especialista en fitosociologia.
Deixeble de JBraun-Blanquet, ha estat un impulsor important de la cartografia de la vegetació en creà el primer centre mundial, el 1932, a Hannover i de la classificació sistemàtica de les unitats de vegetació, descrites segons la metodologia sigmatista
sinapomorfia
Biologia
Caràcter homòleg derivat compartit per un grup d’organismes.
Un caràcter és qualsevol atribut d’un organisme i el terme derivat fa referència al fet que l’atribut ha estat modificat per l’evolució a partir d’un altre de relativament anterior Només les sinapomorfies poden caracteritzar i identificar grups monofilètics clades en la metodologia cladística
Richard Robert Ernst
Química
Químic suís.
Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
Wilhelm August Lay
Educació
Pedagog alemany.
Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921
llenguatge unificat de modelació
Llenguatge per a visualitzar, especificar, construir i documentar els elements d’un sistema de programari des d’una perspectiva orientada a objectes.
Proporciona un vocabulari comú a totes les persones involucrades en un procés de creació de programari analistes d’empresa, analistes, dissenyadors i programadors L’UML no és una metodologia sinó una notació Existeixen diverses metodologies que fan servir UML procés unificat Unified Process-UP , ICONIX i desenvolupament guiat per elements Feature Driven Development-FDD
micrometeorologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia els fenòmens i processos que tenen lloc sobre una capa d’aire prima que està en contacte amb la superfície terrestre.
L’estudi dels fenòmens atmosfèrics de microescala necessita d’una metodologia especial que implica sovint la realització de mesures molt precises a prop de la superfície terrestre, per a determinar la magnitud dels processos d’intercanvi de propietats entre aquesta superfície i la capa d’aire més propera a ella, anomenada capa límit de l’atmosfera