Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
guatlla maresa
Guatlla maresa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm de llargada, amb el plomatge d’un falb negrós a les parts superiors, grisenc al cap i al pit, i llistat de castany a les parts inferiors.
Habita a l’Àsia i a Europa, fins als Pirineus, i hiverna a l’Àfrica És migratori als Països Catalans
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
xatrac rosat
Xatrac rosat
barloventomagico (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera.
Habita en indrets localitzats de les costes europees, especialment les atlàntiques, i hiverna al sud d’Àfrica És migratori rar als Països Catalans
rascletó
Rascletó
Bogbumper (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 19 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva, amb l’esquena tacada de negre i blanc; el mascle té les parts inferiors d’un gris blavenc i la femella ocràcies.
Habita als aiguamolls de l’Europa oriental i hiverna a l’Europa mediterrània i el nord d’Àfrica És migratori als Països Catalans
xatrac menut
Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
xatrac becllarg
Xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
emigració
Sociologia
Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants.
És, doncs, l’abandó, per part d’un contingent relativament nombrós d’individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada Gairebé sempre obeeix raons de caràcter socioeconòmic esquemàticament constitueix el transvasament d’una part de la població d’un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes cap a un altre amb més possibilitats Hi caben una gran varietat de menes d’emigració, segons quins siguin els factors que porten a aquest transvasament El cas més simple és aquell en què la població d’un espai creix a major ritme que l’…
Paràsit cuallarg
Cria a la tundra àrtica i subártica i hiverna als oceans Atlàntic i Pacífic Raríssim a la Mediterrània, l’única citació existent dels Països Catalans és un exemplar isolat el 040582 al Barcarès Rosselló, vist pel Grup Ornitològic Rossellonès, i que entra de ple al període de màxim moviment migratori de l’espècie
saldo
Sociologia
Diferència aritmètica entre els fluxos d’entrades i de sortides en un determinat estoc de població.
El més comú és el saldo migratori L’inconvenient d’aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s’anullen mútuament El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d’entrades i sortides, pel procediment de restar l’estoc final i inicial durant un determinat període