Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
puig Miró
Cim
Cim dels municipis de les Llosses (Ripollès) i Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).
Can Miró
Sector o indret
Indret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Miró II de Besalú
Història
Comte de Besalú (965-984) sota la superior autoritat del seu germà, el comte de Cerdanya Oliba Cabreta, i bisbe de Girona (970/71-984).
Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al…
Miró II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (897-927) i comte de Besalú (Miró I) (913-927).
Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred , Guifré , Oliba i…
Miró I de Rosselló
Història
Comte a Conflent (870?-896) i de Rosselló (878-896), fill del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda i germà de Guifré I el Pelós.
A la mort del comte Salomó 869-870 de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló, Miró exercí el govern d’una manera autònoma A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan VIII, que en…
Fundació Joan Miró
Vista parcial de l’edifici que acull la Fundació Joan Miró
© Fototeca.cat
Fundació privada vinculada a l’Ajuntament de Barcelona, creada per Joan Miró el 1971 amb l’ajuda de Joan Prats i Raimon Noguera.
És regida per un patronat, del qual han estat presidents Joaquim Gomis 1972-75, Joan Teixidor 1975-81, Oriol Bohigas 1981-88 i Eduard Castellet 1989-2009, succeït per Jaume Freixa Els directors han estat Francesc Vicens 1975-85 i Rosa Maria Malet, fins el juliol del 2017 El setembre d’aquest any fou designat en el càrrec Marko Daniel a partir del gener del 2018 L’edifici que l’acull, obra de Josep Lluís Sert i ampliat el 1987 per Jaume Freixa, és situat al Parc de Montjuïc de Barcelona, i fou obert al públic el juny del 1975 És dedicada a l’estudi i la difusió de l’obra de Joan Miró…
l’Atzúvia de Francesc Miró
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Pego (Marina Alta).
Formà part de la rectoria de moriscs de Favara 1574
Corneli Miró Seró

Corneli Miró Seró
Museu Colet
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir al plat i àrbitre.
S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la medalla…
Manuel Domènech Miró

Manuel Domènech Miró
Federació Catalana de Patinatge
Hoquei sobre patins
Dirigent d’hoquei sobre patins.
Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes