Resultats de la cerca

La seva formació es desenvolupà a França i a Itàlia, inserint-se dins el corrent manierista de Fontainebleau Il Correggio i Il Parmigianino influïren el seu art Treballà a Viena i a Praga Conreà els temes mitològics, històrics i religiosos a la manera italiana El Kunsthistorisches Museum de Viena té una bona mostra de la seva producció

Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols

Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics

Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes

Format a París i a Roma Fou professor de dibuix des del 1858 i catedràtic d’anatomia pictòrica fins el 1864 de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sotsdirector del Museo del Prado des del 1864 i acadèmic de mèrit de San Fernando 1880 Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat

Fou deixeble de José Aparicio a l’Academia de San Fernando de Madrid Estudià a Roma 1824-27 De retorn a Madrid, on s’establí, fou nomenat acadèmic de San Fernando 1828 Conreà preferentment retrats i temes històrics i mitològics, tractats amb un cert gust romàntic El Museo de Murcia i el Museo Romántico de Madrid guarden una gran part de la seva obra

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles