Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
acrasials
Protistologia
Ordre de mixomicets que no presenten mixoflagel·lats, ni peridi als esporocarps.
Formen pseudoplasmodis
Els mixomicots atípics
Els protosteliomicets Processos biològics característics dels protosteliomicets a dalt, esporogènesi en Nematostelium ovatum a baix, cicle vital de Ceratomyxa fruticulosa Hom hi ha indicat 1 cèllula vegetativa ameboide procedent de la germinació de l’espora, 2 estadi inicial de prespora, 3 estadi en forma de barret, 4 aparició de l’esteliogen, 5 inici de la formació de l’estípit, 6 darrer estadi de la formació de l’estípit l’esteliogen penetra dins el tub de l’estípit, 7 esporocarp madur, amb una espora terminal envoltada per una coberta exterior a la part alta de l’estípit hi ha una…
plasmodi
Protistologia
Cos vegetatiu dels mixomicets, constituït per una massa protoplasmàtica plurinucleada amb moviments ameboides.
macrocist
Protistologia
Porció arrodonida del plasmodi dels mixomicets, la qual és protegida per una membrana pluriestratificada.
La seva finalitat és de resistir condicions adverses, en especial la manca d’humitat
mixamebozigot
Protistologia
En els mixomicets, zigot resultant de la fusió de dues mixamebes o, més rarament, de dues mixoflagel·lades.
capil·lici
Protistologia
Conjunt de filaments que, en diversos grups de mixomicets, es troben en els esporocarps, barrejats amb les espores, reunint la columel·la al peridi.
Sovint presenta reforços en espiral o en anells incomplets i, en assecar-se, es recargolen i poden arribar a esquinçar amb força el peridi, i ajudar així a la dispersió de les espores
eumicets
Micologia
Grup de fongs sense valor taxonòmic que comprèn les classes dels ficomicets, dels ascomicets i dels basidiomicets, per tal de distingir-los dels mixomicets.
arcíria
Protistologia
Gènere de mixomicets, de l’ordre dels mixogastrals, que sobre soques en putrefacció formen grups d’esporangis diminuts, que esclaten aviat tot formant plomalls rogencs, cotonosos.
planta
Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret…