Resultats de la cerca

La música medieval occidental eclesiàstica, inspirada en la música clàssica grega, tenia vuit modes, quatre d’autèntics i quatre de plagals La música europea culta n'ha conservats dos, a partir del segle XVII el major i el menor

Era el segon dels cinc modes mitjans

Aquest concepte inclou la simultaneïtat de modes de música pròpiament no occidental, de la música de jazz o de la de qualsevol autor, com per exemple O Messiaen, que utilitzà modes de creació pròpia com a recurs compositiu

Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats a la…

Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o…

S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes…

Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes , a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i investigadors socials,…

Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina…

Els modes plagals solien anomenar-se amb el prefix hipo- seguit del nom del mode autèntic per exemple, mode hipodòric Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de dominant a dominant d’una melodia tonal

La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades