Resultats de la cerca

Amb el Club Natació Sabadell guanyà la Lliga 2004-05, 2007, 2008 2009, 2011-19, la Copa de la Reina 2004, 2005, 2008-15, 2017-18, la Supercopa d’Espanya 2009-17, la Copa d'Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i la Supercopa d'Europa 2013, 2014, 2016 La temporada 2019-20 fitxà pel CN Terrassa Amb la selecció estatal participà dues vegades en la Lliga mundial, un cop en el Campionat d’Europa 2006 i en el Campionat del Món 2009 En total, fou disset vegades internacional i la federació espanyola li concedí la medalla de bronze de serveis distingits 2009

S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del…

Mestre Internacional, fou campió de Catalunya 1996 També guanyà el Torneig Clàssic Internacional de Sant Martí 2012 i aconseguí tres subcampionats de l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 1995, 1999, 2013 A més de ser jugador durant molts anys de la Unió d’Escacs Montcada, també en fou directiu i organitzador de l’Obert Internacional Ciutat de Montcada

Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon , exercí la…

Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià

Fou organista i mestre de capella de les seus d’Àvila 1526-28 i Plasència 1528-31, i cantor a la capella Sixtina de Roma 1535-45 Més tard fou mestre de capella de les seus de Toledo 1545-47 i Màlaga Els seus 91 motets de tres a vuit veus, els setze Magnificat a quatre veus i les dotze misses de quatre a sis veus es difongueren per tot Europa i figuren en els millors reculls polifònics collectius del seu temps

Eclesiàstic, estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i fou professor de Joan d’Àustria Continuà la Crónica general de España 1574-86, que havia iniciat Florián de Ocampo, i escriví un Viaje santo per les terres de Lleó, Galícia i Astúries obra publicada el 1765

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o Tus ojos