Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Barrois
País de la Lorena, França, que s’estén sobre les ribes del Mosa, entre el Marne i el Mosel·la, de relleu pla i de constitució calcària.
És també drenat pels rius Saulx i Ornain, les fèrtils valls dels quals concentren una feble activitat industrial És una zona poc poblada La ciutat principal és Bar-le-Duc Ocupa el sud-oest de la regió administrativa del Mosella La seva història correspon a la del comtat, després ducat, de Bar
Joseph Bodin de Boismortier
Música
Compositor francès.
Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut Visqué a Metz, on fou deixeble de Joseph Valette de Montygny —un reconegut compositor de motets i música religiosa—, i posteriorment es traslladà a Nancy A vint-i-quatre anys obtingué un càrrec reial a Perpinyà, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana El 1724 s’installà definitivament a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la…
,
Petru Dumitriu
Literatura francesa
Escriptor romanès en llengua francesa.
S'exilià el 1960 i s’installà, primer, a Alemanya i, després, a França Escriví Les Boyards 1958-60, Incognito 1962, Les initiés 1966, Retour à Milo 1969, Au Dieu inconnu 1979, La liberté 1983, Les amours singulières 1990, etc
Gutland
Divisió administrativa
Regió meridional de Luxemburg, al massís ardenès.
Travessada pel riu Alzette, al SE hi ha un sector una mica muntanyós obert sobre la gran vall del Mosella, la qual limita amb la RF d’Alemanya Hi ha conreus intensius hortifructícoles, florals i de viticultura vins de Mosella
Gran Est
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Estrasburg Comprèn els departaments d’Ardenes, Mosa, Meurthe i Mosella, Mosella, Baix Rin, Alt Rin, Vosges, Alt Marne, Aube i Marne Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions de la Lorena, Xampanya-Ardenes i Alsàcia, i entrà en vigor el gener del 2016
Lorena
Regió administrativa
Regió històrica del NE de França que fins el 2016 formà una regió administrativa.
Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosella, el Mosa, el Mosella i els Vosges El principal centre urbà és Metz Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paralleles i longitudinals en cuestas La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosella El clima és rigorós, amb…
Eifel
Altiplà
Regió de Renània, Alemanya, que constitueix un altiplà de 500-550 m d’altitud mitjana.
El punt més alt és Hohe Acht 747 m La xarxa hidrogràfica és formada per afluents del Mosella i el Rin És una àrea densament poblada
Grevenmacher
Divisió administrativa
Cantó de Luxemburg, al SE del país, al Gutland.
La capital és Grevenmacher 16 393 h 1981 Travessat a la part oriental pel Mosella, que fa de límit amb la RF d’Alemanya, a la vall del qual hom conrea vinya La capital és el principal centre comercial del cantó
Renània-Palatinat
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, delimitat pel land del Rin del Nord-Westfàlia al N, el de Hessen a l’E, el de Baden-Württemberg al SE, Alsàcia i Saarland al S i Luxemburg a l’W.
La capital és Magúncia Comprèn una bona part del massís esquistós Renà l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud 816 m, la màxima i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land , entre els quals es destaca el Mosella i, en segon terme, el Nahe A la diversitat física correspon també…
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc