Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Otó I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1832-62).
Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà
Nicasio Alvarez de Cienfuegos
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic castellà.
Fou membre de la Real Academia Española Redactor de “La Gaceta de Madrid” i “Mercurio”, publicà diversos articles que motivaren la seva deportació a França el 1808 Es formà dins el neoclassicisme, sota el mestratge de Menéndez Valdés, però s’impregnà cada vegada més d’un to apassionat i sentimental, que el situa entre els precursors del Romanticisme El recull de la seva obra poètica fou publicat en dos volums, Obras poéticas 1816, per ordre de Ferran VII Escriví també algunes tragèdies, entre les quals Zorayda, La Condesa de Castilla i Idomeneo 1815
Antoni de Fluvià-Torrelles i de Llordat
Història
Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià
, de Montseny i de Sant Joan de Campins.
Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià
Andreu Muntaner i Darder
Geologia
Geòleg.
Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca Els seus treballs motivaren que l’Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés 1957 Es dedicà també a l’estudi de les aigües subterrànies Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC Entre altres treballs, destaquen Nota sobre los aluviones de Palma 1954, Playas tirrenienses y dunas fósiles del litoral de Paguera y…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el comandant…
Bahā’ Allāh
Islamisme
Nom que adoptà Mīrzā Ḥusayn ‘Alī Nūrī i que significa ‘esplendor de Déu’, continuador del babisme.
Fill d’una família rica i molt influent al país, fou deportat a Bagdad, acusat d’haver participat, amb un grup de babistes, en un atemptat contra el xa 1852 El 1863 es presentà com el salvador anunciat pel Bāb i s’enfrontà amb Yahyà Nūrī, germà seu, el qual havia estat designat successor pel mateix Bāb Bahā Allāh aconseguí nombrosos adeptes, i a partir d’ell el babisme prengué el nom de bahaisme Els desordres politicoreligiosos que provocaren les seves doctrines motivaren que fos enviat a Istanbul i a Edirne 1864, i més tard a ‘Akkō, on morí En un període de 30 anys publicà un…
tanzīmāt
Història
Nom donat al conjunt de reformes promulgades per l’imperi Otomà per tal de tendir a la seva europeïtzació.
Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós, motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació…
Universitat d’Alcalá de Henares
Universitat fundada el 1508 per l’arquebisbe de Toledo Francisco Ximénez de Cisneros.
Fou un centre dedicat als estudis humanistes, a les llengües clàssiques, a l’hebreu i a la crítica filològica Des de la fundació tingué facultats de teologia, filosofia, dret canònic i medicina Una de les obres més importants de la universitat fou la impressió de la Biblia Políglota Complutense 1517 La competència dels collegis de jesuïtes durant el s XVI, i la dels estudis de San Isidoro de Madrid fundats l’any 1625, motivaren l’inici del procés de decadència El regalisme hi provocà la introducció dels jesuïtes 1667, i l’atorgament, anys després, d’una facultat de dret civil…
comte d’El Asalto
Història
Militar
Nom amb què és conegut Francisco González y de Bassecourt, militar castellà d’origen flamenc, marquès de Gringy.
Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787, que hom…
Pere I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1357-67).
Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat…