Resultats de la cerca

Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per Pere Coromines…

Afirmà el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda, a més a més de diverses millores socials sou mínim, assegurança obligatòria, foment del cooperativisme, nacionalització de les vies de comunicació, municipalització dels serveis públics, etc Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i obrí la via per a la formació d’Estat Català

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…

Publicà la revista “Redreçament”

Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o…

També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor  a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera  i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció amb la…

Es caracteritzà per un nacionalisme independentista unit a uns incipients plantejaments de classe, dos factors que es combinaren per primera vegada al País Valencià

Fou fundat el setembre del 1981 pel major Roberto D’Aubuisson en resposta a la creació de l’organització guerrillera Frente de Liberación Farabundo Martí D’ideologia marcadament conservadora i declaradament anticomunista, orientà bàsicament la seva acció política a impedir que es reproduís a El Salvador una situació com la de Nicaragua controlada des del 1979 pel sandinisme El partit ha estat acusat de crear els escamots d’ultradreta “escuadrones de la muerte” acusats de massacres entre la població civil durant els anys vuitanta El 1989 el seu candidat Alfredo Cristiani obtingué la…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una organització…

Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra