Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde dels teatins Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona formà part del complot antifrancès dit de l’Ascensió 11 i 12 de maig de 1809 Fracassat aquest i descoberts els conspiradors, fou executat amb ells a la Ciutadella de Barcelona

Doctor en història Professor a l’École Normale de Sèvres 1919-37 Publicà una Histoire de France 1925 i estudis sobre el període napoleònic La Constitution de Bayonne 1910, Napoléon et la Catalogne 1910, un dels millors estudis sobre la dominació napoleònica al Principat

Oficial de l’exèrcit revolucionari a divuit anys, el 1797 n'esdevingué general Participà en la campanya napoleònica de 1806-07, finida la qual fou nomenat mariscal i duc de Bellune, i més tard destinat a la guerra d’Espanya Ministre de la guerra 1821, es retirà el 1830 Escriví unes memòries

Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l’empresonà després a Cardona, culpant-lo d’impostor El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d’emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona

Comte Rapp Comandà els mamelucs de la guàrdia consular 1801 Durant l’època napoleònica es destacà en diferents empreses capturà el príncep Repnin Austerlitz i governà Gdańsk 1807, que defensà en el període 1813-14 Després de fer costat als Borbó els Cent Dies tornà amb Napoleó, que li encomanà l’exèrcit del Rin

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

Ingressà a l’orde franciscà menor i en fou definidor 1782 i general 1792-1806 Conservà aquest darrer càrrec quan fou nomenat arquebisbe de Saragossa 1797-1800 i de València 1800-13 Durant la invasió napoleònica fou vicepresident de la Junta Superior de Govern del País Valencià després de l’ocupació, intercedí prop dels invasors i evità moltes condemnes

Fou reformat en estil Imperi per PPercier i ChFontaine quan passà a ésser propietat de l’emperadriu Josefina Des del 1815 pertangué a diferents particulars, fins que l’any 1906 esdevingué propietat de l’estat, que el convertí en Musée National de Malmaison Guarda peces de l’època napoleònica, com ara pintures de JLDavid, FGérard i Girodet-Trioson, i mobles i porcellanes Imperi

Membre de l’Assemblea legislativa, de la Convenció i del primer Comitè de Salvació Pública 1793, establí el Grand Livre de la Dette Publique Provocà la primera votació contrària a Robespierre, però Tallien l’acusà de malversació i fou exclòs del Comitè Retirat vint anys de la política, fou membre de la cambra napoleònica dels Cent Dies S'exilià a Bèlgica

Introductor dels polinomis que porten el seu nom, és autor de treballs sobre les integrals ellíptiques Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes , en tres volums, 1825-32, que posteriorment foren perfeccionats per Abel i Jacobi Moltes de les seves investigacions, utilitzades en geodèsia, tingueren el caràcter pràctic que desitjaven els governants de la Primera República i de l’època napoleònica, els quals serví patriòticament