Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
necrosat | necrosada
Colitis isquèmica
Patologia humana
És anomenat colitis isquèmica un trastorn caracteritzat per una isquèmia aguda de l’intestí gros , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan, que provoca la necrosi o mort d’un sector més o menys extens del teixit intestinal per manca d’una aportació d’oxigen adequada La causa més freqüent d’isquèmia aguda de l’intestí gros, i per tant de colitis isquèmica, és la trombosi d’una artèria intestinal, l’obstrucció d’una artèria intestinal deguda a la formació d’un coàgul de sang a l’interior Aquests fets solen afectar persones d’edat que ja pateixen d’…
clorosi fèrrica
Agronomia
En les plantes, estat per carència de ferro que es manifesta en un engroguiment de les fulles més joves.
En estats molt avançats produeix una necrosi de les vores de les fulles La clorosi fèrrica es pot manifestar en sòls de pH alcalí a causa, en general, de la presència de carbonats de calci o magnesi, o en sòls poc airejats
ainhum
Patologia humana
Forma d’ endoarteritis
tòxica, possiblement d’origen alimentari.
És caracteritzada per la necrosi i la caiguda indolora dels dits de les mans i dels peus produïda per una contracció fibrosa progressiva i lenta S'observa especialment en homes de raça negra de països tropicals d’Àfrica i Amèrica S'anomena també dactilòlisi espontània
rebuig
Biologia
Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, teixits o òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
El mecanisme del rebuig inclou la citòlisi o la necrosi, a causa de la reacció immunospecífica de defensa, engegada pels antígens d’histocompatibilitat determinats genèticament, de natura glicoproteica i presents a les membranes cellulars, especialment dels limfòcits i els macròfags En l’home, el grup d’aquests antígens que provoca la resposta immunitària és anomenat sistema HLA
anòxia
Biologia
Disminució o manca d’oxigen respirable a les cèl·lules o teixits d’un organisme.
Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc
panhipopituïtarisme
Patologia humana
Síndrome produïda per la insuficiència secretora de l’adenohipòfisi.
Comporta l’atròfia i la hipofunció de les glàndules endocrines sota la seva influència Les causes més importants són la necrosi isquèmica hipofisària per xoc hemorràgic posterior al part malaltia de Seehan i la destrucció hipofisària produïda per tumors cromòfobs, per craniofaringiomes, per granulomes infecciosos i per traumatismes cranials Es manifesta per adinàmia, pallidesa, anhidrosi, hipotensió arterial, fred corporal, amenorrea i apatia El tractament és de tipus substitutiu hormonal
malaltia de Raynaud
Patologia humana
Afecció caracteritzada per l’aparició de crisis vasomotores de les mans i dels peus, desencadenades habitualment pel fred.
Tenen un curs de dues fases successives una de sincopal amb isquèmia local, i una altra d’asfíctica amb cianosi i la possibilitat de complicar-se amb necrosi Cal distingir entre la malaltia de Raynaud, d’aparença primitiva la síndrome de Raynaud , que pot aparèixer en el decurs de diverses malalties, i el fenomen de Raynaud , que acompanya d’altres trastorns i que es caracteritza per un espasme de les artèries digitals amb empallidiment i entumiment dels dits
mal perforant
Patologia humana
Denominació genèrica de certes lesions tegumentàries que tenen tendència a fer-se més profundes, causades generalment per lesions nervioses.
El mal perforant bucal és una afecció rara, no sifilítica, caracteritzada per la caiguda de les dents, la reabsorció del cantell alveolar i la perforació palatina causada per una neuràlgia del trigemin El mal perforant plantar és un trastorn tròfic que apareix en algunes afeccions nervioses i medullars i en la diabetis es caraceritza per la formació d’un enduriment a la planta del peu seguida d’ulceració serosanguinolenta, inflamació de les bosses seroses i sinovials i necrosi dels ossos pròxims