Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
oxiürosi
Patologia humana
Infestació produïda per l’oxiür Enterobius vermicularis, que s’hostatja al còlon i al recte, principalment dels infants.
És causa de pruïja anal periòdica, vesperal, i d’inestabilitat nerviosa
tetraodontoxina
Biologia
Substància extremament tòxica present a la pell, el fetge i els ovaris d’alguns peixos de la família dels tetraodòntids, especialment en el peix globus, i en altres animals, com ara algunes salamandres, pops i granotes.
En cas d’ingestió bloqueja els canals de sodi de les cèllules i produeix insensibilitat nerviosa i paràlisi muscular
fonofòbia
Medicina
Intolerància a qualsevol tipus de soroll, en especial els que són intensos.
Si és una reacció molt accentuada pot ésser símptoma de malaltia nerviosa o constituir una fòbia d’origen psíquic
cafeisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica produïda per la ingestió abusiva de cafè en raó de la cafeïna que conté.
Es manifesta amb aparició de palpitacions, trastorns digestius, exsudació, agitació nerviosa amb deliris i allucinacions, tremolor i a vegades convulsions
Konstantin von Economo
Neuròleg austríac.
Remarcable pels seus estudis dels centres d’activitat nerviosa, individualitzà els signes clínics i anatòmics de l’encefalitis letàrgica i els de la pandèmia
alcalosi respiratòria
Patologia humana
Alcalosi deguda fonamentalment a una hiperpnea —augment de la freqüència i de la intensitat dels moviments respiratoris— qualsevol que en sigui la causa, que condueix a una eliminació excessiva d’anhídrid carbònic amb producció d’hipocàpnia.
Aquesta alteració produeix hiperexcitabilitat nerviosa i confusió mental El tractament consisteix a fer respirar carbogen i a administrar, per via parenteral, sals de calci i sedants
disfonia
Patologia humana
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals.
La disfonia pot ésser fisiològica, com el cas del “canvi de veu” del noi a la pubertat, o patològica, en casos d’inflamacions de la laringe o per lesió nerviosa de les cordes vocals
conductes de Havers
Anatomia animal
Cadascun dels conductes situats en el centre de la substància fonamental del teixit ossi, que es disposa al seu voltant en forma de làmines concèntriques.
Cada conducte conté un vas sanguini, una fibra nerviosa i medulla òssia El conjunt dels conductes i de les làmines òssies concèntriques és anomenat sistema de Havers , descrit pel metge anatomista anglès Clopton Havers 1650-1702
hiperglucemiant
Bioquímica
Dit de l’hormona que produeix un augment del nivell de glucosa a la sang.
La principal és la somatotropina, de naturalesa peptídica i sintetitzada per les cèllules somatotropes de l’adenohipòfisi Altres causes hiperglucemiants són la diabetis mellitus , la bulímia nerviosa i el consum de determinats medicaments com diürètics i corticoesteroides
afartament compulsiu
Psicologia
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d’episodis recurrents d’ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d’aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobrepès.
Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries per prevenir l’augment de pes, com ara l’autoprovocació del vòmit o l’abús de laxants i diürètics