Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
neurona

Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones…
grànuls de Nissl
Biologia
Cromatina que es troba en el citoplasma.
Fou descrita per Franz Nissl a les neurones
oligodendròglia
Biologia
Cèl·lula globulosa i grossa de la neuròglia, de la membrana de la qual surten prolongacions poc ramificades.
El seu citoplasma és ric en mitocondris Les oligodendròglies produeixen les beines de mielina per a les neurones centrals Es troben tant a la substància blanca com a la grisa
Edgar Douglas Adrian

Lord Adrian
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg anglès.
Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
neurosecreció
Biologia
Nom genèric de les substàncies secretades per les terminacions nervioses de certes cèl·lules del cervell, al corrent circulatori.
Poden ésser hormones, com l’antidiürètica, o bé mitjancers químics que, provinents de les neurones de l’hipotàlem, promouen l’alliberament d’hormones tròpiques del lòbul anterior de la hipòfisi, les quals, al seu torn, estimulen les glàndules endocrines perifèriques a alliberar llurs hormones respectives
tubulina
Bioquímica
Proteïna fibrosa contràctil present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, que és necessària per a llur procés de divisió cel·lular.
És el constituent dels microtúbuls i participa en la maduració de les neurones Té la propietat de fixar-se a diversos lligands, com la colquicina, els ions magnesi i l’ATP Presenta una estructura filamentosa i té un pes molecular de 10 000 daltons
Ross Granville Harrison
Biologia
Biòleg nord-americà.
Partidari de la teoria neuronal de Cajal i de His, el 1907 reeixí a obtenir un cultiu de cèllules nervioses i demostrà experimentalment que els axons creixien a partir de les neurones Fou també un dels pioners en el trasplantament de teixits i d’òrgans amb els seus experiments amb embrions
microtúbul
Biologia
Estructura tubular no ramificada i agrupada en feixos que es troba en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
D’un diàmetre extern d’uns 24 nm i intern de 10 nm, són formats de filaments de tubulina disposats helicoïdalment Hom els atribueix funcions diverses com ara l’esquelètica en axons de neurones, migracions cellulars cariocinesi, i en cilis i flagels Hom els troba en el grànuls basals i en el centríol Foren descrits el 1963