Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
gasa de volta
Indústria tèxtil
Teixit fabricat amb lligat de gasa de volta.
Els de seda o niló lligats amb gasa de volta simple, serveixen com a tela de sedàs, i tots, en general, per a confeccionar bruses o camises d’estiu, cortines, etc
diamina
Química
Indústria tèxtil
Compost que conté en la seva molècula dues funcions amino.
Per escalfament de diamines alifàtiques amb àcids dicarboxílics hom obté una gran varietat de poliamides, com és ara el niló-66, obtingut a partir de l’exametilendiamina i l’àcid adípic
hexametilendiamina
Química
Diamina que es fon a 39°C i bull a 196°C.
Hom l’obté per deshidratació de l’adipat amònic a nitril, i després per reducció d’aquest en presència de níquel com a catalitzador És l’amina fonamental per a la síntesi del niló
poliaddició
Química
Reacció de polimerització que procedeix mitjançant la interacció de grups funcionals de distintes molècules de monòmer sense eliminació de cap molècula petita, per diferenciar-la de les polimeritzacions per condensació o policondensacions.
Són exemples característics de poliaddició la reacció entre glicols i diïsocianats per formar poliuretans i les polimeritzacions amb obertura d’anell, com la transformació de l’òxid d’etilè en polietilenglicol i la de la caprolactama en poliamida niló-6
caprolactama

Caprolactama
©
Química
Lactama cíclica de l’àcid ε-caproic que és obtinguda industrialment a partir de l’oxima de la ciclohexanona per transposició de Beckmann.
Té el punt de fusió a 70ºC i el d’ebullició a 180ºC És primera matèria per a la fabricació de fibres sintètiques, especialment el niló-6 i el perló, plàstics, plastificants, cuir sintètic, i és emprat com a vehicle de pintures
fenol
Química
Derivat monohidroxilat del benzè descobert per Runge el 1834 en el quitrà d’hulla.
Hom l’obté industrialment, conjuntament amb l’acetona, mitjançant el procés Hock a partir del cumè, segons les reaccions El fenol és emprat en l’obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants En la indústria farmacèutica és emprat en la preparació de l’àcid salicílic i de la fenolftaleïna
junta d’estanqueïtat
Tecnologia
Element que hom col·loca entre dues peces fixes, o en la zona de contacte entre dues peces amb moviment relatiu, per tal d’assegurar respectivament l’estanqueïtat de la unió o la del dispositiu de què formen part.
La junta pot ésser de goma natural o sintètica, cuir, amiant, tefló, niló, etc, i pot adoptar la forma de disc o corona circular junta plana , de tor junta tòrica , de collarí de simple o doble llavi, d' estopada , etc, segons quines siguin les condicions de treball pressió, temperatura, aplicació estàtica o dinàmica, característiques químiques del fluid a estanqueïtzar, etc
Du Pont de Nemours and Company
Empresa química nord-americana, amb seu a Wilmington (Delaware).
El seu origen es remunta al 1802, en crear un emigrant francès Eleuthère Irénée Dupont de Nemours una petita fàbrica de pólvora L’any 1915 es constituí en societat anònima i a partir del 1920 diversificà la seva producció industrial química, plàstics, fibres sintètiques —és la creadora del raió i el niló— productes farmacèutics, energia atòmica Des del 1981 controla la societat petroliera nord-americana Continental Oil Company CONOCO, proveïdora de productes derivats del petroli A l’Estat espanyol participa amb un 50% en l’empresa comercial Desarrollo Químico Industrial DEQUISA
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
cimbell
Militar
Conjunt de petites tires de material conductor que es llança a l’espai aeri per aconseguir enganyar els radars enemics.
Els senyals de radar provoquen petits corrents elèctrics a cadascuna d’aquestes tires, la qual cosa provoca l’emissió de senyals de la mateixa freqüència El senyal així emès equival al d’un objecte més gran i provoca la confusió de l’operador radar a més a més, cauen a una velocitat molt petita Són utilitzats per a crear blancs falsos o bé per a confondre els míssils enemics un cop l’avió ha estat detectat pel seu radar Els primers cimbells, utilitzats durant la Segona Guerra Mundial, eren d’alumini Actualment es fabriquen amb fibra de vidre aluminitzada o amb fibra de niló…