Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
es Niu des Corbs
Partida
Venda del municipi de Sant Joan Labritja (Eivissa), a la parròquia de Sant Joan Baptista.
refugi Niu de l’Àliga

Refugi Niu de l’Àliga
La Molina / Oriol Molas
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m
aranya d’aigua

Aranya d’aigua
Daniele Seglie (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Petita aranya que sota l’aigua construeix el niu, en forma de campana, fixat en alguna planta.
Omple el niu d’aire atmosfèric, l’únic que pot respirar, que transporta, bombolla a bombolla, des de la superfície gràcies a la pilositat del seu abdomen Viu en estanys i en bassals
refugi

Refugi de Niu d'Àliga, a Tosa d’Alp
© Laura Martínez Ajona
Construcció i obres públiques
Esport
Excursionisme
Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del prat d’…
salangana
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 8 a 12 cm, que construeixen el niu bàsicament amb una saliva gelatinosa que segreguen (neossina) i el fan adherit en una superfície vertical.
Aquests nius són emprats per a preparar l’anomenada sopa de niu d’oreneta Comprèn unes 20 espècies, repartides per tota l’Àsia meridional i oriental, Austràlia i les illes del Pacífic oriental
termiter

Paisatge amb termiter
© Fototeca.cat-Corel
abeller
Niu d’abelles.