Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
frare de breviari
Cristianisme
Frare que es dedica només al servei de l’altar i del cor, però no a la predicació ni a l’ensenyament.
maneguí
Indumentària
Adorn de tela o puntes que es posa al voltant del puny, unit, o no, a la màniga de la camisa o del vestit.
hologènia
Antropologia
Teoria que pretén explicar l’origen de l’home per desenvolupaments paral·lels en diversos llocs (polifiletisme) i no a partir d’avantpassats únics (monofiletisme).
prometença
Religió
Oferiment fet a Déu o a un sant de fer una obra piadosa, condicionat o no a l’obtenció d’una gràcia (salut, èxit d’un projecte, etc).
El seu caràcter d’obligatorietat, en cas de complir-se la petició, equival al del vot i es regeix per les mateixes lleis
cicle
Física
Sèrie de fases i de canvis efectuats segons una successió ordenada, mitjançant la qual un mecanisme, una substància o un sistema són obligats, periòdicament o no, a tornar a llurs condicions inicials.
Moltes màquines o un conjunt de màquines lligades entre elles treballen segons uns cicles definits
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295
baga oberta
Indústria tèxtil
Baga que entra en la composició dels lliços i llicets destinats a aixecar els fils d’ordit, però no a abaixar-los, per la qual cosa manca d’ullet a la part central, en lloc del qual té una fenedura llarga.
També és anomenada baga coixa
articulació
Música
Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical (corresponents o no a síl·labes) de manera que hom els pugui sentir distingits i diferenciats tant si es tracta d’un passatge legato
com, encara més, si és staccato
.
El terme és aplicat sobretot a la veu humana, però també als instruments
injectiu | injectiva
Fonètica i fonologia
Dit de l’element consonàntic, anomenat també egressiu, que es caracteritza pel fet que, en la seva articulació, l’aire surt dels pulmons cap a l’exterior i no a l’inrevés, com en el cas, molt més particular, de les consonants ingressives.