Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
sapígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de mides relativament grans, amb l’aparell bucal mastegador-llepador-xuclador.
Habiten els nius d’altres himenòpters, com vespes solitàries i abelles, i es nodreixen de les provisions que hi són acumulades Destaca el gènere Polochrum, amb l’espècie Prepandum
desintegrador | desintegradora
Ecologia
Dit dels bacteris i diversos tipus de fongs que constitueixen un graó essencial en qualsevol cadena d’alimentació.
Es nodreixen de les restes d’altres membres de l’ecosistema, fent soluble la matèria orgànica i desintegrant-la químicament de manera que esdevingui apta per a l’acció dels transformadors transformador
gramenera
Zoologia
Nom donat a diversos miriàpodes de l’ordre dels diplòpodes que pertanyen als gèneres Iulus, Pachyiulus i Schyzophyllum
.
Habiten sobre diverses plantes herbàcies, de les quals es nodreixen, per la qual cosa són una mica perjudicials En ésser amenaçades s’enrotllen en espiral Algunes espècies són comunes als Països Catalans
micròfag | micròfaga
Biologia
Dit dels animals que es nodreixen de preses o partícules alimentàries microscòpiques.
opalinins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies incolores de 100 a 350 μ de longitud i que presenten un cos pla, cobert per nombrosos flagels curts.
Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi
mosca vironera
Mosca vironera
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 10-12 mm de llargada i d’un color blau metàl·lic.
Pon els ous damunt la carn fresca Les larves, anomenades saballons , neixen al cap d’un o dos dies i produeixen un suc per tal de descompondre la carn, de la qual es nodreixen És comuna als Països Catalans
estafilí
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels estafilínids, d’1 a 2 cm de longitud, de cos allargat i èlitres molt curts que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, la meitat posterior del qual és molt mòbil i va aixecada quan l’animal camina.
A l’extrem d’aquest abdomen hi ha com unes tenalles formades per dos agullons Habiten sota les pedres i es nodreixen de preses vives Inclou unes 50 espècies, algunes de les quals, com Soleus , habiten als Països Catalans
xilocopa
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels àpids, de grans dimensions i color fosc, que excaven amb les mandíbules, robustes, la fusta seca on estableixen el niu, que consta de diverses cel·les disposades en sèries lineals separades per desferres empastades amb saliva.
Es nodreixen de nèctar, i, malgrat que les femelles tenen un fibló molt potent a la cua, rarament piquen L’espècie més comuna als Països Catalans és Xviolacea , de 18 a 25 mm, amb el cos negre blavós i ales violades
estúrnids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites, cos massís i plomatge generalment vistós i amb lluentor metàl·lica.
Són animals gregaris i insectívors que es nodreixen sobretot d’ortòpters i, en particular, de llagostes Inclou unes 100 espècies, distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia, entre les quals es destaquen els gèneres Sturnus i Gracula , habituals als Països Catalans
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous