Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Guillem Vidal
Historiografia catalana
Cronista.
Doctor en drets, donà suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió Empresonat i desterrat 1718-21, durant aquesta època escriví la seva autobiografia, Fiel y leal relasión de la Prisión y destierro de Guillermo Vidal Deixà, a més, un noticiari sense títol que comprèn els anys 1700-52 i en el qual es destaca especialment la repressió borbònica després de la guerra
Cristòfor Fiol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa 1684, segona edició 1697, a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702
Notícia de Catalunya
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1981 i el 1988, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de…
Bartomeu Ferragut Oliver
Literatura catalana
Cronista.
Prevere i beneficiat de l’església parroquial de Selva, és autor d’un noticiari de Mallorca, en català, conservat a la Biblioteca March de Mallorca, barreja de dades diverses, on recull esdeveniments locals, penalitats i privacions soferts pels illencs ocorreguts durant els anys 1747-71 a diferents pobles de Mallorca El llibre el copià, el 1846, el seu nebot, el doctor Joan Ferragut Solivellas Modernament ha estat editat per l’historiador Ramon Rosselló 2001
Cristòfor Fiol
Literatura catalana
Escriptor religiós i cronista.
Doctor en teologia, fou vicari general de Mallorca Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí El 1691 publicà a Palma dues obres religioses, en català Breu però vertadera explicació , i en llatí Rituale maioricense Deixà inèdit un noticiari de Mallorca del 1643 al 1702, amb dades autobiogràfiques i eclesiàstiques
Perellós de Pacs
Literatura catalana
Cronista.
Fill de Pere de Pacs, noble, batlle de Palma 1520, desenvolupà diversos càrrecs en el govern de l’illa Escriví un noticiari 1539-76, del qual es conserva una còpia del 1870 a les miscellànies de Bartomeu Pasqual, interessant com a font historiogràfica, on descriu aspectes de la vida quotidiana d’una família noble de Palma, la comunitat nobiliària amb què es relacionava o la vinguda de l’emperador Carles I a Mallorca El llibre conté també diverses receptes casolanes Ha estat editat per J Albertí i R Roselló 1999
František Xaver Šalda
Literatura
Escriptor i crític literari txec.
Bon coneixedor de les literatures estrangeres, renovà radicalment la crítica literària txeca A partir del 1928 publicà Šalduv Zápisník ‘El noticiari de Salda’, 1928-37, testimoniatge del seu temperament lluitador Cal esmentar Boje o zítrek ‘Batalles per al demà’, 1905, Duše a dílo ‘L’ànima i l’obra’, 1913 i Básnická osobnost Dantova ‘La personalitat poètica de Dant’, 1921 Els seus drames exerciren també una gran influència en el desenvolupament del teatre txec Zástupuvé ‘Les masses’, 1921, on s’ocupa de la salvació de l’individu, Dítě ‘L’infant’, 1923, pròxim a la literatura…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1975.
Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…
Revista dels Catalans d’Amèrica
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, publicada a Mèxic: quatre números entre l’octubre del 1939 i el febrer del 1940.
Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders,…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Societat autònoma fundada a Barcelona el 1975 per professionals i industrials del cinema català amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica als Països Catalans.
La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la…