Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
anticircumpolar
Astronomia
Dit de l’astre que, situat al casquet esfèric de l’esfera celeste invisible per a un observador donat, no és mai visible a aquest observador.
Cal, per a això, que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador siguin de diferent signe i que, en qualsevol moment, la suma en valor absolut d’ambdós valors sigui més gran de 90°
efecte Doppler
Si la font F no es mou, la freqüència de les ones és la mateixa per a A i B (a dalt); si F s’allunya de A i s’acosta a B, hi ha un desplaçament cap al vermell per a A i cap al violeta per a B (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.
Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell…
equació personal
Astronomia
Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
L’equació personal intervenia particularment en les observacions destinades a determinar el trànsit d’un estel pel meridià, però actualment hi ha aparells per a eliminar la intervenció de l’observador en aquestes mesures
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
azimut astronòmic
Astronomia
Arc d’horitzó que va des del punt cardinal nord per a l’observador situat a l’hemisferi sud, fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 180°, i rep el nom d' oriental , si l’astre és situat a l’est del meridià de l’observador, o el d' occidental , si és situat a l’oest d’aquell meridià
diàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre
espectre de Brocken
Meteorologia
Ombra aparent d’un observador dret al cim d’una muntanya amb el sol darrere seu, projectada com un efecte de difracció sobre un núvol o banc de boira i voltada de cercles acolorits.
L’observador veu tan sols la seva ombra i no la dels seus companys Hom l’anomena també anticorona
acceleració de Coriolis
Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena…
perspectiva cònica
Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
esfera celeste
L’esfera celeste representada des del lloc on és situat l’observador
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc).