Resultats de la cerca

Exercí el periodisme a El Sol de Madrid i participà en la política des del 1931 Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic La seva obra poètica acusa el predomini de l’erudició sobre l’emoció veritable Escriví Las interrogaciones del silencio 1918, on manifesta la seva obsessió pels temes eròtics, La corporeidad del abstracto 1929, Dédalo 1931-32, on assaja la tècnica surrealista, Azar de palabras , poesia pura a l’estil de Guillén Com a estudiós féu una Antología de la poesía lírica española 1934 i, en l’aspecte crític, Crónicas de Gerardo Rivera 1935 Publicà una novella, La túnica de Neso…

El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l’hegemonia…

S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou reclòs i sotmès a…

Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08 A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral 1512-17, la seva obra més important Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona ~1540, Museo del Prado i Les set edats de la…

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…

Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la pena Amb Les…

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort i als clamors…

Bibliotecària de professió És un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que ha conreat la narrativa amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i també la de caire infantil 1971 amb El mussol que va obrir els ulls de dia , La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna i Les perdiuetes de les potes vermelles , la seva obra és sobretot poètica D’amors, d’enyors i d’altres coses 1971, premi Màrius Torres 1970, Vespres 1978, Cicle de la nit amb pintures de M Ripollès, 1982, Elements primaris 1984, Reflexos…

Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició…