Resultats de la cerca
Es mostren 6142 resultats
Donostiako Jazzaldia
Música
Festival internacional de jazz de Sant Sebastià, fundat l’any 1966 per iniciativa de Mariano Larrandia, que obtingué ràpidament el suport del Centro de Atracción y Turismo (CAT).
Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per Tiburón Concerts…
Companyia de Ferrocarrils i Tramvies
Societat que obtingué, el 1872, la concessió per a construir i explotar la línia de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui; fou inaugurada pels volts del 1881.
El 1890 es fusionà amb la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos
Unitat Municipal-9
Partit polític
Partit local de Sant Pere de Ribes inscrit al març de 1995, promogut per Xavier Garriga, Ramon Moragues i Javier Lacort en el marc de les Candidatures d’Unitat Popular.
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 2204 vots 36,8%, 7 regidors i 2 consellers comarcals al Garraf en les eleccions municipals de 1995 obtingué 3145 vots 37,8% i 7 regidors En les eleccions municipals de 1999 concorregué integrat en l’Entesa pel Progrés Municipal i obtingué 2970 vots 33,7% i 7 regidors
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés
Partit polític
Partit fundat a Viella el 1980 amb el propòsit de recuperar les institucions araneses de govern (Consell General i Síndic).
Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya…
Agrupació d’Independents Progressistes i Nacionalistes
Partit polític
Agrupació de candidatures locals independents constituïda a Lleida el 1987, per tal de desenvolupar les comarques lleidatanes i potenciar l’administració municipal.
El promotor és Josep M Barrios Casals En les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Segarra En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida i obtingué 5341 vots 2,7% i 49 regidors i 4 consellers comarcals 1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra
Entesa Catalana de Progrés
Candidatura conjunta al Senat del Partit dels Socialistes de Catalunya
, Esquerra Republicana de Catalunya
i Iniciativa per Catalunya-Verds
, formada per primer cop en les eleccions del març del 2000.
L’objectiu era articular una proposta per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat La candidatura obtingué 8 senadors, que amb els 3 per representació autonòmica formà grup parlamentari amb Isidre Molas PSC com a portaveu En les eleccions generals del 2004 obtingué 12 senadors, als quals se n'afegiren 4 de representació autonòmica, amb Carles Bonet ERC com a portaveu, i en les del març del 2008 el mateix nombre En les eleccions del 20 de novembre del 2011 Esquerra Republicana de Catalunya abandonà l’Entesa que restà aleshores formada pel…
Camp Redó-Poble
Partit polític
Partit local de Tortosa inscrit el 1991 i impulsat per Mariano Gutiérrez, Teresa Isabel Mulet i Matilde Sol, que pretén la segregació del veïnat de Camp Redó.
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 555 vots 3,9% en les de 1995, com a Partido Camp-Redó Poble, obtingué 417 vots 2,7%
Agustí Vizcarro i Mateu
Escultura
Escultor.
Treballà amb ferro forjat i bronze En pintura utilitzà en collage i la tècnica mixta El 1963 obtingué el primer premi provincial d’escultura juvenil Entre d’altres guardons, obtingué la medalla Julio Antonio
Societat dels Ferrocarrils de València i Aragó
Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb.
Hom construí només la línia fins a Llíria 1890, que el 1942 fou incorporada a la RENFE