Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident
Revista mensual de difusió privada (tiratge de 1.000 exemplars) publicada a Barcelona des del maig del 1947 fins al número d’abril-maig del 1948.
Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50 d’ …
Dos líders de l’oposició demanen a Occident que derroqui Milošević
El president de Montenegro, Milo Djukanović, i el líder del Partit Democràtic de Sèrbia i exalcalde de Belgrad, Zoran Djindić, fan públic un comunicat en què demanen als països occidentals que ajudin a fer caure del poder el president iugoslau, Slobodan Milošević Els dos polítics adverteixen de l’amenaça que suposaria per a la pau el fet de cloure l’actual guerra amb un tractat que permetés la continuïtat de Milošević
Naixement de “Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident”
Neix la revista “Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident”, dirigida per Antoni Ribera
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
llatí | llatina
Cristianisme
Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.
Així, hom parla de l' Església llatina referint-se a l’Església occidental i sobretot a l’Església Catòlica, i de ritu llatí , aplicat, en general, a la tradició litúrgica d’Occident i, més específicament, a la tradició litúrgica romana
Berenguer I
Història
Rei d’Itàlia, emperador d’Occident i marquès del Friül.
Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya
Hathor
La deessa Hathor (esquerra), sobirana del cel, de l’Occident i també de les dones, rebent les ofrenes d’una dona en una representació pictòrica
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa egípcia, sobirana del cel i de l’Occident, protectora de la música, de la dansa, de l’alegria, de l’amor, de les dones i dels navegants.
El déu Ihy era el seu fill, i les Set Hathors , que predeien el destí del nou nat, constituïren una emanació d’ella Hom la representava com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
aqüeducte
L’aqüeducte romà de Tarragona, un dels més monumentals de tot l’occident
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de construir i que estalvia…
Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…