Resultats de la cerca

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l’Olimpíada…

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la Federació de…

Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la promotora per la…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…

Fou la primera entitat o plataforma de representació de diverses federacions i clubs de Catalunya, entre els quals hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona, la Societat Hípica de Barcelona, la Reial Associació de Caçadors, la Secció Esports de Muntanya, el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, l’Associació de Lawn-Tennis, la Federació Catalana de Futbol, el Tiro Nacional, el Club Natació Barcelona i la Unió Velocipèdica Espanyola, entre d’altres El seu primer president fou Francesc de Moxó de Sentmenat Pretenia ser la…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…

Catedràtic a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'ha estat degà 1978-80 i 1982-84 i vicerector de recerca 1984-89 El 1989 fou nomenat assessor del Centre d’Investigació de la Comunicació CEDIC, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya Fundador i director del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport, ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectes d’imatge i senyalització de la ciutat de Barcelona i específicament durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 Coordinà la Càtedra Internacional d’Olimpisme de la…

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques , com la dels…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…